.header h1{ text-align: left; }

RUTAS REALIZADAS

RUTAS REALIZADAS
RUTAS REALIZADAS

sábado, 16 de julio de 2022

BARCELONA - AYAMONTE


           

Arriba un moment, que s'acumulen les idees, per la gran quantitat d'informació que tens i que et proposen els companys de viatges anteriors, als que he de agrair la seva col.laboració. Estan pendents sempre de la próxima travessa a fer i proposant alternatives.

Aquest any s'estat parlant de Sardenya, Portugal, Marroc, etc. 

Però els hi he dit: - tenim quasi tota la Península per descobrir!!

Aquesta vegada la idea es del l’Alfonso, (“Màlaga” pels amics), encara que està arrelat aquí,  des de la seva joventut. Per allò de “la tierra tira”, a proposat creuar Espanya amb diagonal, per anar a Andalusia i acabar a Ayamonte. Batejant la travessia amb el nom de Transespanya, anant sempre per pistes i camins de terra, evitant l’asfalt. Ens ha comentat que als primers anys d’estar aquí, l’enyorança el va seduir a anar fins la capital de Màlaga, amb bicicleta de carretera, que va concloure després de mil peripècies.

Després de molts treballs amb el CompeGPS, s’ha aconseguit unir per un trak virtual, les dos ciutats. Han sortit 18 etapes i un total de 1.325 quilòmetres.

Vam descarregar les traçades als nostres flamats Garmins GPS, que estrenàvem per l’ocasió, per encarar la nostra inèdita aventura, sense assistència i sent autosuficients.

Han volgut gaudir-la:  el Pepe, el Jordi “Gandhi”, Santi ”el cicliste”, Alfonso “Màlaga” i aquest que escriu, equip molt habituat a aquestes animalades.


1ª ETAPA.- BARCELONA - BONASTRE (27-5-09)


              Sortim per carril bici, creuant la jungla d’asfalt que ressegueix  les poblacions   d’ Esplugues de Llobregat, Cornella, Sant Boí, Viladecans fins arribar a Sant Climent, Parem a esmorzar per agafar forces, aire fresc i sortir de la pesada atmosfera de la ciutat. L'Alfonso ens deixa, per incorporar-se dos dies després, per obligacions professionals.


           Seguim per camí, per anar carenant i arribar a l'indret de Begas, Per corriols i camins entre boscos arribem a Can Xacó-La Figuera (sóta d'Olesa de Bonesvalls).  Una impressionant figuera,  al mig del poble, serveix per amagar-nos del sol i i casi empaxar de figues. 


            Entrem de ple al Pare del Garraf, per la llera de la Riera de Begas, seguim per un sender entre penya-segats, fins arribar a l'urbanització de Can Mitjans, l'últim tram l'hem fet amb la bici a coll..Carenem la Serra dels Carlins. Pel GR i entre camps de ceps arribem a l'Arboc;ar de les Roques, enllacem per carretera amb Sant Pere de Molanta.


           Estem a la Comarca del Penedés, seguim el camí de la "ruta del vi", fins a Sant Miquel d'Olerdola, Creuem un entramat de carreteres, per anar a trobar el  camí del Fondo de la Vall, entre penya-segats, que ens portara a les portes d’un preciós sender de pujada. Sortim a l'urbanització de Dalmar, on un gos invisible, suposem lligat, va rugir i bordar d’una forma amenaçant, els primers van avisar acceleran la marxa, els del darrere quasi els van avançar, l’animal  encara no l’hem vist.

  

.       Coronem el Pujol de Romegosa, per iniciar un llarg descens entre hoscos cremats, per arribar davant mateix del Embassament de Foix, passem per damunt de la presa,  ens inmortalitcem fotogràficament i seguim pel sender que voreja l'aigua fins la carretera, un camí ample ens porta a La Gornal, i entre camps de cultiu, a Santa Oliva,


         Enllaçant pistes i camins arribem a Les Preses i tot seguit a Albinyana. Per un camí asfaltat i fortes rampes coronem el coll del Benet i en baixada arribem a  Bonastre.

             

2ª ETAPA.- BONASTRE - FALSET (27-5-09)

              De bon matí, fem un gran esmorzar de pages: pa rodó sencer, per tallar llesques, tomàquets de penjar, oli del primer raig, pernil del país, fuet de la casa,  porró de vi del Priorat i cafédel mòlt

.

            El dia esta una mica gris, pero sortim alegres, després del àpat.

          

     Seguim,  pujant per pista ampla, passem pel davant del Mas Boronat (un luxós ressort belga). Entrem al poble de Salomó,  per avituallar de fruita. Comencem a pedalar fort fins dalt d'un turó, anem carenant la muntanya, travessem una impressionant cantera, on comem;ça el descens fins la presa de l'Embassament de Gaia, que esta mig buit, pero el  paisatge es preciós, digne de postal.


         Anem per pista tot passant per Sant Roc, La Secuita i ElsGaridells. Creuem la carretera i entre unes bardisses,  topem amb la llera del Riu Francolí, baixa bastant ple i no hi ha manera de creuar-lo, on també tenim les primeres punxades, la Mercé i el Ruben son els afectats. Tenim que anar camp a través  riu amunt fins trobar un pont: és la carretera que ens portarà a La Masó, després a Raurell i entre camps de conreu a la Selva del Camp, on dinem a la fonda del poble.. La mestressa ens indique un bon camí de baixada per fer la digestió i arribar a Almoster.


A la sortida del poble comencem a pujar, cada vegada és més dret, hem de pedalar fort fins arribar al Mas del Víctor. Una vertiginosa baixada fins L'Aleixar, ens ha relaxat.


              Anem sortejant camins entre camps de cultiu, fins l'urbanització de Portugal. Agafem una mica de forces per afrontar els durs quilometres que faltaven. Passem per l'Alforja. Teníem dos opcions per pujar a l'alt del Puigcerver, pero varem preguntar i ens digueren una tercera, que és la que vam fer,(la més "heavy"). Comencem en unes duríssimes rampes fins arribar a la Creu del Formatge, érem només a mig camí, envoltats d'un paisatge preciós, fem el cim a l'ermita de la Mare de Déu de Puigcerver. En descens passem pel Collet dels Feixos, començava a enfosquir, quan sobtadament entrem en un pare eòlic d'impressionants molins, que es fonien en una posta de sol meravellosa.

              Arribem al coll de La Teixeta, per anar baixant de negra nit i amb frontalsfins a Falset. 


3·ETAPA.- FALSET - HORTA SANT JOAN (28-5-09)


              De bon matí s'incorpora l'Alfonso: ja som sis de colla.Fa un día preciós, sortim pel camí del cementiri, que és un trencacames, anem circulant entre vinyes,  en ple Priorat.


              Creuem Bellmunt del Priorat. A la sortida, passem pel davant de l'espectacular mina de plom. Seguim el GR entre boscos i vinyes, creuem el riu Ciurana, fins arribar a El Molar. Seguint el GR-7, ens porta de ple al Barranc de Rec de Bas, entre pinars, penya segats i vegetació mediterrània, arribem a García.


               Teníem previst creuar l'Ebre amb la barcassa, però esta en desús, hem d'anar a trobar el pont del ferrocarril, per on passem a l'altra banda i arribar a Mora d'Ebre.


                Dinem lleugerament, Seguint el marge dret del riu, passem per Benissanet i Miravet, pugem dalt del castell per fortes rampes, des d’on s’observa tota la majestuositat del curs del riu. Seguim el seu curs, fins que el deixem i  pujar una extenuant pujada, que ens porta al Coll d'Argoles, per una pista entre camps secs i arids


                 En un divertidíssim descens arribem a El Pinell de Brai. Continuem fins la Venta del Riu, on hi ha l'estació abandonada d'El Pinell. Comencem aquí la ruta de la Via Verda de la Terra Alta, antiga via de tren de la Vall de Zafàn, ue unia les poblacions de la Puebla de Hijar i Tortosa. Fem 24,5 quilòmetres, passant 19 túnels, fins arribar a Horta de Sant Joan. L’Hostal Barceló, es el nostre allotjamen


                 Etapa molt divertida i amb unes grans variants, tan orogràfiques com paisatgístiques


4ª ETAPA.- HORTA DE SANT JOAN - MORELLA     (29-5-09)


De bon matí obrim finestres, al davant a i l’horitzó proper,.les Roques de Benet ens donen el bon dia 

Enfilem la via verda, que deixem davant de les restes que era l’estació de Lledó (km.5,1), anant en direcció a la Granga Malràs (7,3) Passem per ARNÉS (km.10,2), últim poble de Catalunya, Entrem aquí a una pista de pujada, que entre boscos i després per la llera del riu Ulldemó ens portarà a BECEITE (Terol) 24,5, on ens refresquem i reparem forces.

 Sortim pel GR-8 en direcció al Embassament de Pena (km.28), que el voregem en tota la seva extensió, arribem a PENYAROYA DE TASTAVINS (km.42), volem dinar i en Jordi  coneixedor de la zona per haver-la trepitjat l’any passat en un trekking, ens ha portat a uns dos quilòmetres fora de la ruta, al Santuari de la Virgen de la Fuente,(segle XVI) format per una ermita medieval, una construcció barroca, una impressionant fon que brolla amb aigua gelada i una “hospederia”. El sol es de justícia, anem directes a la font de varis canells que deixen l’aigua sobre una gran pica de pedra, on ens remullem i quasi banyem. 

Seguim sota un tòrrid sol, per un camí que ens ha dut a HERBES (Castelló) (km.50.-). Per carretera comencem l’ascensió de 13 quilòmetres al port de Torre Miró (km.63) (1,259 m.alt.), s’ha fet llarg i pesat i la calor  no ens abandona. Amb l’hora llarga de pujada, ens hem creuat amb dos vehicles i eren els bombers !! .

Una vegada a dalt , agafem un camí que ens conduirà a la carretera una altra vegada i en descens vertiginós arribem a MORELLA (KM.71,7), ens allotgem al Hotel Don Jaime

  Després d’un passeig pel centre històric del poble, enclavat als peus d’un turó (a 1.075 m.) presidit pel seu robust castell,  sopem en una terrassa del seu carrer principal.

5ª ETAPA.- HORTA DE SANT JOAN - GUDAR (30-05-09)


Powered by Wikiloc

            Avui ens espera l’etapa més dura, comencem a 800 m. i acabarem a 1.800 m.alt.

Esmorzem i comencem a pedalar per carretera de tercer ordre, casi sempre pujant, entre espectaculars vistes paisatgístiques de La Roca Parda i Roca Roja, ens han fet companyia  varis voltors  fins arribar a CINCTORRES (kms.14,8)

 Seguint la dura  pujada entre descarnades penyes calcàries guanyem el Collet Creu de Gelat (1,235 m), amb un lleuger descens arribem a PORTELL DE MORELLA (km.23,9), on ens refresquem, elterreny es àrid i sec.  Continuem pujant fins el port de las Cabrillas (km.33,76) 1.333 m.alt., deixem carretera anem a esquerra per una via pecuaria molt ampla i arreglada, però pedregosa, que ens portarà fins a LA IGLESUELA DEL CID (km.36,8). Creuem el poble pel seus carrers del casc antic que venen a ser com un museu i un complert catàleg de testimonis històrics. En un palau habilitat per restaurant, dinem en el seu pati interior a l’aire lliure, avui una mica lleugerament Sortim del poble agafant el GR-8 a l’esquerra (km.37,8) seguim entre boscos i camins lleinyaters semiperduts fins arribar a FORTANETE (km.58,8).

            Aquí vam tindre un dels problemes més durs de tot el viatge. Nosaltres fidels al track virtual que havíem confeccionat,  iniciem la pujada d’un desnivell de 500 m. amb 3 km., per una torrentera o via pecuaria , es va anar convertint totalment impracticable, ple de malesa, garrics i matolls,  ni amb la bici a coll  podíem, alguns trams els teníem que fer arrastrant-la, per sota l’atapeïda vegetació. La força mental i física de tots va ser impressionant, vam  arribar al cap d’amunt extenuats.  La desesperació total va ser quan veiem que el camí bo estava a 100 mestres i no el vam saber trobar, creiem que un desajust tecnològic dels aparells, va ser el culpable de la descomunal errada, els que vindran darrere i vulguin seguir la traçada o tindran més planer, després de la rectificació.

             Aquest es el camí bo, que  puja per la pista anomenada “Camino de Tarrascón”, al cap de munt es deixa (km.65,2) 1.793 m. i es va a la dreta per camins que planegen molt bonics entre boscos, fins a baixar a un preciós prat on hi ha el Mas Zaragozana, que es un corral de bestiar, on es rodeja a la dreta i ens enfilem en un sender poc marcat i  pedregós fins el cim (km.72.-) 1.848 m.alt.. Comencem a baixar també per un sender espectacular i tècnic, amb un paisatge majestuós al nostre davant. Que ens fa oblidar el mal rato que acabàvem de passar

             Entrem a una carretera (km.76,4) la seguim, la deixem a 2 kms., travessem un riu i comencem a pujar , passem pel davant del Mas Peralta.

            S’està fent fosc i tenim que reorientar-nos per no endinsar-nos al bosc, encertem la decisió. Es negra nit sen se cap claró de la lluna, portem un únic focus de llum, que va al davant els altres darrere en fila índia, però hi ha un moment que el camí es un pedregal, que per falta de forces, equilibri i a les fosques, tenim que fer  l’últim tram a peu

Arribant amb penes i molts treballs a GUDAR (KM.90.2) 1.581 m.

             Hem arribat extenuats, son les 10,30, ens queda per  superar l’últim problema, doncs la casa rural que teníem reservada no hi ha ningú i està tancada, truquem i el propietari està Valencia. El poble te 85 habitants, sortosament hi ha un bar a la plaça. El Jordi, estirat al mig del carrer, dient: aneu on vulgueu, jo em quedo aquí al terra a dormir, no puc més.

             El deixem allí descansant i anem al bar, ens rep el propietari assegut a l’entrar, davant la barra, preguntem, si podem sopar i dormir, amb molta desgana ens contesta:

-                 - Cenar me parece que si, però dormir no

             La seva dona que estava al costat, ens va mirar amb cara de molta pena hi diu:

-                  De momento sentaros en la mesa del fondo i os sirvo lo que tengo para cenar. Ahora llamo a mi hija hi os solventará el dormir.

              Se’ns va obrir el mon. Anem a buscar el Jordi que s’havia adormit sota les estrelles, per aplegar-nos a la taula rodona. Bruts i suats, sense dutxar, ens posem a sopar, va ser dels que fan època: una sopa amb mandonguilles, botifarra i costella de porc de la tupina (conserva amb oli d’oliva), un menjar que recordo de la meva infantesa a casa de la meva avia.

              Estàvem a mig sopar, quan la filla Elena, ens comunica que ens ha preparat  al pis de dalt tres habitacions dobles. No cal dir com vam agafar el llit.

              Aquest dia es uns dels més èpics, que m’ha quedat gravat a la memòria i una de les etapes més dures que he fet.

 6ª ETAPA.- GUDAR - TERUEL (31-05-09)

Powered by Wikiloc

                  Gúdar es el tercer poble més alt d’Espanya (1.581 m), situat sobre una penya rocosa, amb paisatge urbà molt pintoresc i un excepcional mirador d’una amplia panoràmica sobre el riu Alfambra, prats tenyits de verd, camps de pastura, terres de conreu y grans superfícies de pinedes.

                  Avui sembla que ens espera una etapa més tranqui-la, després de la palissa d’ahir.

                  Esmorzem fort, pa amb oli i sal, el tomàquet l’hem afegit nosaltres i pernil d’origen Teruel.

Sortim del poble en lleugera baixada per carretera, als 2 kms entrem a camí pel davant  del Mas del Olmo, després d’una rampa comencem un descens, per un camí de carro, fins enllaçar amb una pista que ens portarà fins a MONTEAGUDO DEL CASTILLO km.14,2), situat al peu de la Sierra de Gúdar,  seguim fins a CEDRILLAS (km.17,8), on neix el riu Mijares.

               Al quilòmetre 27 comencem a pujar l’únic obstacle del dia, arribem a 1,506 m., des d’aquí teòricament es baixada fins a Terol  (920 m.),

               Al quilòmetre 33,8 el camí s’acaba en sec d’avant d’un tros, el pagès ens ha fet una mala passada,  l’ha llaurat amb solcs dels gruixuts, on s’hi enfonsen els peus, tenim que caminar entre terrossos per seguir el trak., i empalmar a pista ampla a VALDECEBRO (km.43.4), un rètol al entrar al poble, indica que va ser arrasat durant la Guerra Civil i reconstruït als anys 40

                Al sortir del poble anem a agafar el camí de una via abandonada de tren, que ens portarà fins les portes de TERUEL (km.51,6). Arribem a l’hora de dinar, molt acalorats doncs avui el calor ens apretat de valent. Al mig de la plaça del Torito, cervesa i dinar reglamentari. ens hostatgem al Hotel Reina Cristina, el que fa dos anys ens van dir que no parléssim en “indi”, que ho féssim en cristià.

                 Passem la tarda de turisme i  relax per la ciutat.

7ª ETAPA.- TERUEL - LAGUNA DEL MARQUESADO (01-06-09)


 

Sortim i ja comencem a pujar per una pista asfaltada que passa per l’Urbanització el Pinar de la Muela, deixem aquesta pista (km2,5) i al quilòmetre 4,7 entrem a una zona molt pintoresca de barrancs amb una terra argilosa, vermella i fotogràfica, seguim camí fins a EL CAMPILLO (km.12,1).

Anem per la carretera A-1513m al km.14,7 entrem a una pista ampla, aquí tenim el primer problema mecànic important, el Jordi trenca un raig de la bici i per canviar-lo, hem tardat casi dos hores, per falta de eines adequades, s’ha fet una excel·lent “xapussa”, l’Alfonso i el Santi han seguit el camí, per trobar-nos més endavant .

Engeguem  la marxa i passem pel mig d’una gran masia   “Las Casillas”, abandonada, ens enfilem per un sender poc marcat que ens portarà a uns camins preciosos entre boscos, molt poc fresats, la zona es molt poca habitada i erma.

Cota 1.400 m. (km.23,3) entrem a una pista ampla en descens fins s una cruïlla important de quatre camins (km.25,3 anem a la dreta, passem per sota uns espectaculars penya-segats i tot seguint pel davant de la Masia Ligos, seguim pista que pujar uns 13 quilòmetres entres boscos de pi negre, fins arribar a JABALOYAS (KM.38,1) Cota 1,405 m.alt., on ens esperen al Santi i l’Alfonso, que s’han enrotllat a la mestressa del bar i ha preparat un suculent dinar, arribem amb la taula parada

Amb la panxa plena, seguim pujant per camins abandonats fins la cota 1.656, la “Loma del Inocencio”, on trobem un pastor d’alta muntanya que feia quasi un mes que no parlava amb ningú, la conversa ha sigut molt edificant, ha fet radiografia exacta de l’Espanya deshabitada.

Comencem a baixar fins ARROYOFRIO (km.47,2), poble deshabitat, anem per carretereta, trobem el poblet de TORIL (48,4) , no hi entrem, seguim una carretera fins a MASEGOSO (KM.50,5), seguim la carretera TE-V -9122, KM. 54,7, anem per camí fins el Mas de San Pedro (km.56,8) comencem a pujar i baixar fins a ZAFRILLA,  (km.72,1) a plena Serrania de Cuenca, on parem a fer unes cerveses, ja que no més faltava uns 8 kms per arribar, però quins quilòmetres !!  feien malt a la vista de mirar endavant, ja que eren tot rectes per una pista asfaltada i desnivell desproporcionat. Hem arribat a LAGUNA DEL MARQUESADO (Cuenca) (80,6 kms)

Ens hem allotjat a una casa rural “El Autillo”, molt acollidora, ens han deixat les claus i a campar.

Per acabar de passar la tarda hem anat a la “laguna”, que es un aiguamoll petit, en un lloc molt pintoresc, on hi pastaven uns esplendorosos  cavalls, ens hi acostem per tocar-los, era a ultima hora de la tarda hi havia moltes mosques petites, una mica tontes, que xocaven sense parar a la cara, cada vegada eren més, es posaven per tots els forats que podien, un núvol ens va envoltar el cap i al obrir la boca per avisar del perill, una bocanada d’elles em vaig tragar. Vam sortir corrent entre els tolls, empaitats per aquells eixams “colloners” , un bon aperitiu pel sopar.

El vam fer a l’únic bar del poble, “Casa del Tio Miguel” una mica just, ja que tenien mol poca cosa i ens hem apanyat a base d’ous ferrats, patates i molta cervesa.


8ª ETAPA.- LAGUNA DEL MARQUESADO - CUENCA (02-06-09)

Powered by Wikiloc

Ahir nit ens vam adormir, sentint la xarrameca de dos homes que prenien la fresca i les bordades d’un maleit gos que no va parar, teníem les finestres obertes per la xafogó  que hi feia a la casa, intentant que passes una mica d’aire. No se d’on va sortir, però en mig de la foscor i del fons de l’habitatge, es va sentir una veu d’esgarrada:

 -        Porque no os marchais vosotros i el perro de los coj.... s!!

 -        Estamos nuestro pueblo i de aquí no nos hecha nadie !!

Conteste un amb molts mals modals. Però va fer efecte la nostra exclamació, el gos va ser el que sembla ho va entendre millor, no es va sentir més, els encara van tardar en reaccionar.

El deficient bar que vam sopar, ara al matí estava tancat. Sort vam tindre de la furgoneta que acabava d’arribar repartint el pa. Comprem dos barres de pa, que serviran per sustento fins arribar al següent poble, que està a 4 kms

Sortim pel costat del cementiri, per la carretera CM-2106, seguint el riu Laguna fins a HUERTA DEL MARQUESADO, per sort hi ha un bar, on la mestressa ens ha fet sis truites a la francesa, amb el pa que ens quedava, dos tomàquets i un cafè molt llarg.

Agafem una pista asfaltada fins la cota 1.466 (km.8,3), aquí comença el descens més intens del viatge, el camí s’ha l’emporta’t l’aigua, està descarnat, es un pedregal, ple d’aragalls, el baixem com podem, fins arribar a la llera del riu Guadarroyo, que el seguim fins arribar a VALDEMORO-SIERRA (km.16,8), fem parada a la de la plaça del poble, on hi ha un furgó-supermercat que ven de tot. Ens hem avituallat i cruspit un meló.

Agafem el camí antic que va a Cuenca, que comença pujant una rampa de 3 kms mol dreta, que anem pujant d’acord a les forces de cadascú, al arribar a dalt ens anem esperant sota d’un arbre, per guarir-nos del sol, ja fa 20 minuts i l’Alfonso no arriba, truquem i no contesta, hem tornat enrere, pujant i baixant el camí, fent senyals sonors de tot tipus i no respon.

S’ha optat en tornar enrere fins al poble de Valdemoro-Sierra, fins i tot hem trucat al 112 i la Guardia Civil, donant les coordenades, avisant quen portava una maillet taronja i una bici blava,  quan rebem una trucada d’ell  que està arribant a Cuenca, per uns altres indrets al haver-se perdut.

Arribem a Cuenca, després dee 71,5 kms. On hem trobat al “Màlaga” tan panxo, prenent una cervesa a una terrassa d’un bar. Sense comentaris....

Ens allotgem a l’Hotel Francabel

La ciutat esta declarada Patrimonio de la Humanidad, s’ha fet un exhaustiu recorregut turístic, podent comprovar el títol que l’hi ha donat.


9ª ETAPA.- CUENCA - VILLAR DE SAZ (03-06-09)


Powered by Wikiloc


Sortim per l’Avinguda Reyes Católicos i després per un camí perdut que ens porta a la Cañada Real Conquense, fins a VILLAR DE OLALLA (km.8,5), entre els rius San Martin i Júcar, regalant-nos uns paisatges magnífics entre pollancres, pins, salzes i matolls de marge, travessem el riu sobre un pont romà . Tenim la gran sort que el  Jordi punxa en aquest paratge, ens va molt be, ja que ho fa al costat del riu que baixa ple. Després del obligat descans, comencem a pujar pel mig de prats i boscos fins arribara FRESNEDA DE ALTAREJOS (km.26,5).

                 Entre camins per camps de conreu trobem ALTAREJOS (km.31,1) on fem la cerveseta al bar del poble. Seguim entre els mateixos paisatges de rostolls i camps de blat, fins arribar a un punt que el camí s’acaba ja que el pagès  l’ha sembrat, nosaltres tirem pel dret fent camí entre les espigues, fins trobar la pista que ens portarà fins a VILLAREJO-PERIESTEBAN (km44,8), volem dinar i el bar està tancat, però veiem un rètol rudimentari amb una fletxa indicadora  “Museo del Queso, privado, entrada gratuïta”. Anem directes cap allà, una casa tradicional de la zona, amb objectes de la vida rural,  recreant distints oficis de pagesia, formatgeria i  forn de pa. Molt amablement ens atent la senyora Filomena, mostrant tos els estris, que en aquells moment no ens interessaven massa, nosaltres volíem menjar, oloràvem formatge, però no el veiem, no ens vam residir i l’hi preguntem:

-      Pero el queso donde està ?

            Ella contesta

-     Un momento por favor, es al final de la visita a la casa

L’olor cada vegada era més intens, obre una porta, entrem a una espècie de gruta soscavada a la roca, envoltada de prestatges carregats d’uns formatges no gaire grans,presidida per una taula al mig, amb formatges començats i ganivets.

-    Estos quesos se elaboran de la misma forma que en el siglo XVII. Aquí podéis hacer una cata de ellos. Ahora voy a buscar un poco de vino. El problema es que no tengo pan.

Era igual sense pa. La senyora ve amb una gerra de fang plena de un vi negre, que invita forçosament ha menjar el que teníem davant.

Ens vam cruspir no se si tres o quatre peces i dos gerres. Vam sortir cantant “viva el rei”. No ens va voler cobrar res, dient que era un honor que l’haguéssim anat a visitar.

Seguim fins VILLAR DE SAZ(KM.52,5)  ens allotgem a Casa Tía Josefa,

La tarda va servir per repassar i posar les màquines a punt. Sopar a un bar de camioners, on no fallen mai.


10ª ETAPA.-  V ILLAR DE SAZ -  ALCAZAR DE SAN JUAN (04-06-09)

Powered by Wikiloc

Hem estat molt ben atesos, però la Tía Josefa es va passar de preu, com un cinc estrelles.

Avui entren a La Mancha, comencem a pedalar per pistes amples i rectes, entre turons, passem per VILLAR DE CAÑAS (km.9,6), el paisatge es tot igual, pro interessant, veiem els primers molins de vent,

arribem a FUENTELESPINO DE HARO (km.26) on esmorzem, a base de la compra que hem fet a la única botiga del poble. Formatge, pernil embossat, galetes i fruites

Entre camps d’ametllers i oliveres arribem a OSA DE LA VEGA (km.36, poble famós on el 1912 van ocórrer els fets del anomenat “El Crimen de Cuenca”

Avui estem pedalant a bon ritme, els camins permeten posar el plat gros i tirar. Creuem LOS HINOJOSOS (KM.46,8), on sota l’ombra d’un gran om hi tres homes d’avançada edat resguardant-se del sol, ens hi acostem i ens espliquen les excel·lències del poble i sobre tot que es cultiven el millors cigrons, alls i llenties del mon.

El sol apreta sense pietat, a l’horitzó veiem la silueta de EL TOBOSO (km.65) i no acabem de arribar-hi mai, ciutat mitificada per Cervantes a la seva obra “Don Quijote de la Mancha” en que situava com la pàtria petita de Dulcinea.

Estem estenuats i parem a dinar a la típica posada manxega, “El Quijote” “menjà de gra fort”: “Gachas manchegas, pisto, cocido manchego, caldereta de carne, cordero a la brasa, gachas dulces, rosquillas, etc, “ era la carta escrita en una pissarra a l’entrar. L’ambient no podia ser més “manchego”

Tornem a pedalar ben rebotits per pistes entre ceps, estem arribant a la zona dels molins de vent més característics a EL CAMPO DE CRIPTANA (km.83), on fem uns sessió fotogràfica per immortalitzar el moment, davant dels tres molins més característics el Infanto, Sardinero i Burleta declarats “Monumentos de Interés Historico y Artístico”.

Tot anava be, fins que una de les excentralitats del Santi, va aparèixer. No se li acudeix altra, que penjar la bici a una de les aspes del molí, per fer una foto original. Nosaltres estaven descansant en un xiringuito del davant fent la cerveseta de rigor, quan sentim una forta veu dient :

-     Ahora llamo a la Guardia Civil, es una falta de respeto a un monumento nacional.

En aquell moment, paguem i marxem, estava començant el sidral, ell es va quedar.

A la sortida del poble ens va atrapar, sembla que li van demanar la documentació.

Per una ampla pista arribem a ALCAZAR DE SAN JUAN (km.91,9). Ens a costat trobar l’hotel, ja que hem entrat per l’altra part de la ciutat. Hospederia Convento de Santa Clara, un convent espectacular i molt ben conservat

Visita turística, canviant la cervesa per l’orxata i sopar pasta en un lloc molt especial. “Las Cancelas” fusió de italià-manxego, El local no te deperdició, amb col·leccions, de cotxes miniatura, nines. L’amo un personatge molt peculiar. Ah, el menjar de deu.


11ª ETAPA.- ALCAZAR DE SAN JUAN - CIUDAD REAL (05-06-09)

Powered by Wikiloc

Després de dormir com àngels al convent. hEM esmorzat amb formatges manxegos d’elaboració artesana, amb codonyat de la zona. Espectacular.

Comencem aquesta etapa sense desnivell de cap classe, sempre per pistes i camins entre vinyes de ceps de terreny arenós. Trobem VILLARTA DE SAN JUAN  (30,6) a plena esplanada manxega, on creuem un espectacular pont romà de 18 arcades.

Amb plat gros i a fondo arribem a ARENAS DE SAN JUAN (km.38,3) Després de pedalar uns 22 quilòmetres, entrem al Parc Nacional de Tablas de Daimiel (km.60,5), anem pel camí interior al costat del riu Guadiana, que no el veiem al estar cobert per matolls dels aiguamolls, estem en plena sequera i no veiem rastres d’aigua en lloc. Al Molino del Puente Navarro, dinem  . Seguim bordejant els ceps,  passem pel davant de l’àrea recreativa de l’Ermita de Nuestra Señora de la Encarnación (k.76,7) a l’altre costat veiem les ruïnes del castell de Calatrava el Viejo, seguim fins arribar a CIUDAD REAL (KM.91,9)

Visita turística i sopar de  la terra: migas, pisto manxego, asadillo, gachas i formatge, per celebrar l'acabament d’aquest tram, de la batejada “Transespaña”, estem exactament a la mitat. Deixarem per més endavant fer la resta

REFLEXIONS A MITAT DE LA RUTA:

 Ja que hem estat trepitjant, uns dies,  les terres que també va fer trepitjar, virtualment, Cervantes al  seu Hidalgo i vanagloriat Quijote, per rendir-li homenatge i com record d'aquest viatge, vull ressaltar unes paraules del seu universal llibre:

 “El prosiguió su camino, sin llevar otro, que aquel que su caballo queria, creyendo que en aquello consistia la fuerza de las aventuras”

              

Traducción al Catalán. 

Viatjar i passar d'un lloc a un altre creuant espais que no coneixem, és, en certa manera, fer cultura: al cap i a la fi, una de les nostres més antigues metàfores de que el món és un llibre. El viatger construeix històries a partir del que veu i escolta i sent, i atribueix a les seves sortides i arribades les característiques d'una primera i d'una última pàgina. Les persones amb les quals es troba es converteixen en personatges de la seva història; de vegades és el viatger el protagonista, de vegades són els altres.

12ª ETAPA.- CIUDAD REAL - BRAZATORTAS (29-05-10)

Powered by Wikiloc

Deia un trota monts, que l’aventura de viatjar consisteix a ser capaç de viure com un esdeveniment extraordinari la vida quotidiana d’altres gents, en paratges llunyans a la teva llar i que viatgem no per canviar de lloc, si no d’idees.

Aquests tipus de reflexions et fan tindre l’espelma encesa d’inquietuds i projectes, procurem no s’apagui mai. Aquesta vegada no ha costat massa, ja que tenim que seguir el camí que vam iniciar a la tardo de l’any passat a Barcelona per arribar a Ayamonte,  i que varem quedar a mig camí.

Disposats a començar la segona part, aquesta vegada som set: repetim del primer tram el Pepe,l’Alfonso i jo, s’han unit aquesta vegada la Cristina, el Bernat, el Sebas i el Narcis.

Amb furgoneta ens traslladem de Bcn a Ciudad Real, junt amb les bicis i el reduït equipatge. Fem parada i fonda a Valencia per  dinar i cruspir-nos la corresponent paella, recomanada pel amic Bernat en un poblet valencià.

Tornem al mateix hotel  on ens vam hostejar a la primera volta NH

Aquesta vegada hem deixat a banda els productes típics manxegos, llençant-nos a  sopar bàsicament d’ibèrics, per començar amb bon peu el viatge.

 12.- CIUDAD REAL – BRAZATORTAS  (62,6 KMS) 29-5-10

Sortim el dissabte dia 29 de maig, enfilant el track  projectat per la Via Verda de Poblete, fins arribar a aquest poble(km.9). el creuem per anar a trobar una via pecuària, ara anomenada  “Camino de Albalà” que va vorejant els meandres  del riu Guadiana, per entrar a camins amples i plans típics de la Manxa. Passem per davant d’un curiós nucli d ‘edificacions anomenat “Casas de Albalá”, on hi ha un important jaciment paleolític, amb gran activitat d’excavació, ens hi acotem, hi molt efusivament uns entusiastes estudiants ens diuen que han trobat varies eines de caça, com destrals, punyals de pedra,  que era una zona que hi havia molts elefants ...... , tenien moltes ganes d’explicar-nos la llisó Abans d’anar a classe.

Seguim pedalant per les extenses planes de la Comarca del Campo de Calatrava. Creuem el riu Jabalón, on observem una quantitat anormal de garses, que cada vegada s’acosten, sembla que ens volien desafiar frontalment,  ens tenim que ajupir per evitar-les i esquivar, l’objectiu no érem nosaltres, l’aterratge el van fer al costat d’algun animal mort al costat del riu. Seguim fins a Corral de Calatrava (km.23,9). On abordem una petita  fruiteria  per avituallar. Entre camps de conreu arribem a la “Cañada de Ciudad Real”, que ens portarà a Vilamayor de Calatrava

(km.35,3), els paisatges son molt similars i monòtons, però no sense interès. Dinem a Almodovar del Campo (km.46,9).  Acabem l’etapa a BRAZATORTAS (Ciudad Real) (km.62,5) on arribem a mitja tarda en ple bat de sol.

Ens allotgem al Hostal La Zarza, on hi veiem un ambient molt taurí, però no fem gaire cas, necessitàvem desempolsar-nos i una dutxa .

Un vegada nets i polits, baixem al bar l'hotel. A la porta un cartell: “Grandioso acontecimiento taurino.-  el Muletilla de Miguelturra, Sapo de Motril, Carlos de Linares.- Para el recreo y regocijo del público se soltarà una vaquilla”

Entrem, les quadrilles dels tres “toreros” formats a punt d’anar a la plaça, per nosaltres era una situació especial i singular, al veure’ns tan espectants, ens diuen:

            -      Quereis una foto con nosotros

Uns van renunciar,  per estètica, es altres ens hi vam posar per allò del “típic spanis” i fer ambient. Els “diestros “ si va posar mol be, mostrant els “trajes de luces”.

Amb la Cristina, vam ser els únics que vam voler veure la “fiesta” en directe. Després de caminar uns dos kilòmetres fins on estava instal·lada la plaça ambulant, traiem el  que va ser el primer bitllet de jubilat, (taquilla más de 60), entrem al “tendido”, al costat de la banda de musica, una trompeta i un tambor, que amenitzaven la corrida. El públic que generalment hi anava en família, amb la canalla, avis i la senalla plena per berenar,  xoriços, morcillas, formatges, pa i la bota de vi. Ens van veure una mica rars en aquell festiu ambient, una matrimoni ens va convidar a participar del seu especial “guateque”, on ens vam atipar de menjar, veient el depriment espectacle d’aquells matats aprenents de torero marejant aquells vedells, que no arribaven a toro, el més sorprenent es amb la serietat que s’ho agafava els espectants; olé, olé,olé i olé !!

Acabada la funció d’aquella “capea”, va vindre el final de festa: la suelta de la vaquilla Nens, pares, avis i tot bitxo vivent de la grada, van baixar al ruedo, nosaltres sols com si veiéssim una peli de Berlanga. La vaqueta corrent i ensopegant amb el personal, gent pel terra, la bestia també, el vi ja feia efecte a tots els nivells, ja era tot molt surrealista. Vam marxar deixant tot aquell sidral en plena gresca. Hem vist en primera línia com es gaudeix en aquestes indrets de la Fiesta Nacional.

A la tornada vam pujar en una tartana típica de la zona, tirada d’una mula, que un jubilat, que havia viscut Cornellà, ens ofert pujar.Ens diu que el seu “hobbi” es el de mantenir una quadra d’aquests animals i restaurar carruatges d’època.

Després de l’acalorada i trepidant tarda, tot el grup hem sopat a la fresca de la terrassa del hostal, fent la crònica de l’esdeveniment.


13.- BRAZATORTAS – EL GUIJO  (74,6 kms) 3-5-10


Powered by

Escaldats per la calor que vam passar ahir, avui ens llevat a dos quarts de set del mati,  per agafar menys hores de sol.

Segons la informació que tenim,  avui només trobarem un poble en tot el trajecte i ens hem d’ avituallar be, per no tenir sorpreses.

Anem per pistes amples i planejant fins arribar a La Bienvenida (km.26,5)lloc on hi ha unes puntes de volcà i jaciments arqueològics ibero-romans “Monumento Natural Los Castillejos Volcánicos”,  no hi trobem ningú, està situat en un lloc desèrtic, això si: una bona aixeta d’aigua per refrescar-nos .

Continuem ruta i entrem a la vall d’Alcudia, ens endinsem per camins poc fresats i perduts sota l’herba que ha crescut a la primavera. Seguim el track marcat que no falla, ens creuem un ramat d’uns 50 cérvols que s’espanten al nostre pas. El camí es va eixamplant fins arribar a un majestuós “cortijo” “ Venta del Hato de la Loma”, quan el vigilant ens atura i no ens deixa passar tot amenaçant-nos amb la Guardia Civil, tot això sota l’abrasament del sol que estava caient, nosaltres l’hi dèiem:

 -            Ya puede llamar a la “pareja”, aquí la esperamos.

També es te que dir, que algú dels nostres es va propasar en algunes paraules gruixudes i malsonants.  El masover entra dins de la mansió, amb una estona surt tot amansit oferint aigua i lo que ens fes falta, això si ens acompanyaria a la sortida de la finca, que van ser uns dos quilòmetres, ell al davant amb un Land Rover, la magnitud de la propietat era tant gran que hi havia una presa i embassament d’aigua. Ens va deixar sota l’enorme marquesina de l’entrada al costat d’una carretera.

Es la una del migdia, estem a 40º, la carretera comença a pujar en línia recta que no es veu el final, no podem entrar al camí projectat, està tancat amb cadenat. Després de passar el port del Mochuelo (810 m.), arribem a Torrecampo (70 km), Entrem a l’únic bar al costat de la carretera, extenuats per la forta temperatura, era tanta la calor que teníem, que abans de dinar ens vam refrescar estirant-nos al terra sobre un mosaic fresc.  Dinem, sobretaula molt llarg i migdiada, també al terra, esperant que refresques la tarda.  Ens va manifestar el cambrer, que els grans terratinents  tenen obsessió  en tancar camins públics, no donant obsessió a la protesta, amenaçant en no llogar-los per la recollida de l’oliva.

“Xino xano” després de dinar i d’un llarg repòs hem arribat a El Guijo.

Ens allotgem a una casa rural anomenada “Cañadas Reales”, regentada per una senyora que havia viscut 30 anys a Catalunya, però el mes impactant va ser la piscina que al mig d’aquelles solanes va ser un verdader  oasis, això si, primer vam tindre que treure les mosques que sobrenedaven l’aigua .

 14.-EL GUIJO-PEÑARROYA-PUEBLONUEVO(78,6 kms)


Powered by Wikiloc

                   

Estem a Andalusia, província de Cordoba i en plena Comarca de los Pedroches, d’extenses zones granítiques i deveses d’alzinars

 També avui hem matinat per sortir a la fresca del matí, optem per agafar el camí que va a El Viso. Les nostres intencions eren anar per la via pecuària, però ens han dit que no era ciclable, hi ho hem comprovat, es un pedregal impracticable.

Anem en lleugera pujada per camins polsosos, fins arribar a Dos Torres (km.11,7), seguint la mateixa tònica de pista arribem al petit poble de El Viso (km.19)on ens avituallem de fruita, pel dur dia que ens espera.

L’etapa es bastant plana, però la dificultat es la calor asfixiant que ratlla el 40º. Després de passar la depressió del riu Guadamalilla arribem a Hinojosa del Duque (km.40,5) ciutat bastant gran, on parem a fer un petit àpat i visita turística.

Sortim per una via pecuària que queda tallada per  la bardissa, seguim un camí alternatiu sota el sol de justícia. Voregem l’embassament del  Cascoso, La pista es va estrenyent i cada vegada es més dificultosa. Es un petit sender ramader molt despedregat que ens portarà a una zona boscosa de pujada. Ens trobem una gran bassa natural d’aigua, no podem resistir  mes, roba fora, ens cabussem dintre,   fent un bany molt reconfortant ,  veiem unes ombres rere uns matolls, mirem i eren una cortde porcs negres, que estaven fen el mateix que nosaltres, no vam sortir pas, vam quedar immunitzats per tota mena d’infeccions de la pell.

Ben frescos i amb un últim tram molt agradable, arribem a Peñarroya-Pueblonuevo

Ens allotgem al Gran Hotel (de gran no en tenia res), al mig del poble. Tots els comerços estan tancats i no es veu ni una rata,  ja quasi son les sis de la tarda, comença a veure moviment, la “siesta” aquí es obligada per l’alta temperatura. Ens hem aparcat a una terrassa d’un bar-restaurant al mig de la plaça fins l’hora de sopar, que ho hem fet al mateix lloc, no hi havia cap mes alternativa millor i còmoda. La xafogor et limitava els moviments.

 

15.- PEÑARROYA-PUEBLONUEVO – ALANÍS (Sevilla) (76,4 KMS) 1-6-10

Powered by Wikiloc


 

Després d’una nit de lluita contra la calor i els mosquits, amb les finestres obertes, donant volts i mes volts al llit sense reconciliar el son, ens aixequem a la matinada.

A les 8 del matí ja estem pedalant, ho fem pel davant d’unes fantasmagòriques instal·lacions mineres semi ensorrades.

Travessem la cua de l’ Embassament de Sierra Boyera i per un camí recte entre camps de conreu  arribem  a  Fuente-Obejuna (km 16,3), aquí l’amic Narcís ha de deixar llastre i per correu envia a casa la mitat del equipatge , doncs havia carregat massa.

Seguim per pistes amples, fins arribar a una zona de tanques i no podem passar. El camí alternatiu que fem està perdut entre bardisses i amb tobogans que pugen i baixen, anem veient el bon camí paral·lel dins la finca. En mig d’un trencacames hem arribat a Malcocinado (km.66,9) ni be ni mal cuinat, tenim que menjar un bocata de truita,  no hi ha res  més. Es l’únic bar del poble i gracies. 

Esperem que el sol apreti menys per sortir i a mitja tarda arribem a Alanís (km.76,4), ens allotgem a una curiosa casa rural “Ntra. Señora de las Angustias” a dalt d’un turó apartat del poble. El responsable de l’establiment abans d’entrar ens fa unes reflexions una mica xenòfobes i nacionalistes espanyoles, l’hem deixat de banda, nosaltres el que volem es descansar.

 Al tard hem anat caminant al poble  per sopar,  a una terrassa a la fresca


16.- ALANIS – SANTA OLALLA DEL CALA (Sevilla) (kms.78,8)   2-6-10


Powered by Wikiloc


Hem estat sols a la casa rural,  hem d’ anar a esmorzar al poble.  Son les 7,30 del matí i hem d’ esperar a que obrin el bar.


Sortim per carretera, entrem a un camí preciós, on trobem també la  inevitable tanca. Aquí estem de sort i uns pastors ens la obren. El camí es un GR que ens portarà  a la vall del riu Castillejo, que l’anem vorejant, fins arribar a una altra tanca amb candau . Ens hem de desviar de la ruta i anar a buscar la carretera per arribar a Cazalla de la Sierra (km.21,5), un dels poble més bonics d’Andalusia. El visitem i ens avituallem en un super, ja que tenim pel davant una etapa amb bastant desnivell.

Per una carretera  intransitada,  seguim pel mig d’una vall fins arribar  l’Embassament de El Pintado. Comença aquí la pujada d’uns 13 kms, per una carretereta preciosa, que va serpentejant fins arribar al port de la Padrona. Comencem a baixar fins arribar a El Real de la Jara (km.71,2) on dinem un menú de 8 €, amb graellada de carn i gaspatxo a dojo, increïble.

Sortim per carretera i no han passat 4 kilòmetres,  trobem el riu Cala, tenim que baixar a la seva llera, per fer un bany  espectacular a les seves aigües clares, la temperatura ambient es de 40ª, no hi havia forma de sortir, ens ha costat.

Ens hem relaxat massa i ens costa arribar a Santa Olalla del Cala (km.79,7).                                                                                                Ens allotgem al un hostal-fonda-xarcuteria  anomenat Carmelo. L’Alfonso ha arribat arrastrat, un cop de sol l’ha deixat KO. Hem anat tots al llit. Les habitacions tenien aire condicionat, la recuperació s’acabat al sentir l’olor de pernil serrano dels baixos de l’hotel on hi ha la xarcuteria-restaurant.

  A les nou tots a taula, plat unic: pernil i xoriç serrà a dojo, pa i el tomàquet que tenim que anar a comprar la super del costat, ells no en tenien. L’Alfonso s’ha recuperat.


17.- STA.OLALLA – VALVERDE DEL CAMINO(Huelva) (km.85,4)3-6-10


Powered by Wikiloc



Sortim per la carretera de la Via de la Plata, que fa anys  vàrem passar. A uns 3,5 kms. la deixem per entrar al Parque Natural de San Francisco, on hi ha una de les alzines més grans d’Espanya, declarada Monumento Natural. Passem pel centre del parc on hi ha un gran cortijo “Valle Barco”, el paratges son preciosos, veiem cérvols,  trobem una altra tanca també tancada amb clau, aquesta vegada ens l’han obert sense problemes, fins sortir del parc.

Entrem a la província de Huelva al Parc Natural de la Sierra Aracena y Picos de ArocheHem, creuem pel seu únic pont l’embassament de Zufre.  Anem pujant fins arribar al poble de Zufre (km.19) a dalt d’un turó. Per la mateixa carretera arribem a La Granada de Rio Tinto (km.40)

Comença aquí una de les pujades més boniques del viatge, entre boscos, per arribar al Puerto de los Manantiales, des d’on  es veu tota la conca minera de Rio Tinto, Anem baixant entre planades d’antigues  mines, terres vermelloses, fins arribar a Nerva (km.56) on trobem una font d’aigua impressionant.

Seguim fins una zona recreativa  ( al costat del embassament del Sur), al costat mateix de les Minas de Rio Tinto (km.60) i hi dinem.

Aquí ja agafem la Via Verda de los Molinos del Agua. (antiga via d’un tren miner) Passem per El Campillo (km.64,5), Zalamea la Real (km.68,6) fins arribar a Valverde del Camino (km.89,6)  Ens allotgem al Hotel Montearoma, al centre de la ciutat

18.VALVERDE DEL CAMINO – AYAMONTE (Huelva) (km.96,9) 4-6-10.-


Powered by Wikiloc


Sortim de Valverde per la mateixa  Via Verda, fins  arribar a Trigueros (28,3)la deixem i per carretera enllacem amb Gibraleón (km.39,3) , aqui fem parada en una explotació agrícola, on ens han regalat una enorme síndria, que ens hem cruspit sota un gran om per refrescar-nos  i agafar forces. Altra vegada el calor apreta!

Entrem a la Via Verda del Litoral, que va de Gibraleón a Ayamonte, la trobem tallada en alguns llocs, per esllavissades, per fang i per obres de infraestructures viaries. Anem salvant els obstacles, desviant-nos entre camps de fruiters i camins alternatius. Les bicis han quedat fetes un fàstic de fang i hem fet neteja a un rentador de cotxes, ja no podíem arrastrar-les

Passem per Cartaya (km.62,5). Comença  aqui  les zones d’aiguamolls  anomenat Paraje Nacional Marismas de Rio Piedras. Fem parada i fonda a Lepe (km.71,5), també hem dinat aquí pr 8 euros, i no es xist. Seguim sempre pel traçat de l’antiga via de tren, molt pedregós en gran part.

A l’ arribar a l’indret més prop del mar,  La Redondela (km.79,5), en hem desviat uns 4 kms.

Isla Cristina (km.82,4) on ens hem banyat a l’Oceà Atlàntic. Hem tornat enrere per agafar altra vegada la Via Verda i entre aiguamolls arribar a la meta desitjada : AYAMONTE (KM.99,2)

Ens hem allotjat al Hotel Ayamonte.  on hem visitat la ciutat, per sopar lleugerament amb productes del país: gamba blanca i pernil, regat amb el corresponent cava de celebració.

S’han fet 1.400,9 quilometres i 20.563 de desnivell, amb 18 etapes

S’ha trepitjat les províncies de Barcelona, Tarragona, Castelló, Terol, Cuenca, Ciudad Real, Córdoba, Sevilla i Huelva, on hem vist la gran diversitat de paisatges i terrenys del país, des de boscos frondosos, a planades immenses, muntanya dura, zones deshabitades i infinitat de pobles, evitant grans capitals, nomes Terol, Cuenca i Ciudad Real, han estat els nuclis  urbans mes importants.

El factor humà ha estat la base del viatge, doncs amb tants dies de convivència, ha estat una “basa d’oli”.

Aquets  esforçats i matats  son: Pepe Ruiz, Alfonso Ruano, Santi Peralta, Jordi Vidal, Cristina Velat, Bernat Lavinia, Sebas Vilarasau i el que suscriu


AYAMONTE .- 5-06-10

Autobús a Sevilla, visita turística a la ciutat i viatge nocturn en tren a Barcelona

Ha estat una altra aventura inèdita que hem gaudit, patit i acabat, amb els entrebancs normals i quasi

 

REFLEXIONS:

Es possible que la fusió de la historia amb la realitat, et faci reviure i viatjar per llocs imaginaris, pensant en l’obra de Cervantes, “Don Quijote de la Mancha”

Al descobrir els paisatges austers i histories impressionants del Hidalgo . sembla que s’hagi aturat el temps. Submergits en l’interior d’aquelles terres manxegues, es inevitable imaginat un tio llarguerut i adust, amb llança, sobre un raquític cavall i un espanyol rabassut a llom d’una somera.

Obres els ulls i veus iguals entorns, amb un grup de “cavallers-ciclistes”, sobre rodes que solquen aquells polsosos camins.

En poques ocasions la realitat coincideix amb la imaginació, com en aquests indrets. Encara que en punts concrets, la contaminació turística de masses, enterboleix els paisatges, aparcant i circulant 4x4 lluents, per les rogenques terres.