.header h1{ text-align: left; }

RUTAS REALIZADAS

RUTAS REALIZADAS
RUTAS REALIZADAS

sábado, 28 de mayo de 2022

SISTEMA IBERICO - Burgos - Calatayud


Powered by Wikiloc
Resúm de la travessa.

Ruta efectuada al maig del 2.022. Recorrent amb btt part del Sistema Ibèric, per senders, camins i pistes, unint les localitats de Pineda de la Serra (Burgos) i Calatayud, amb un total de 406 quilòmetres i 9.283 de desnivell.
Distribuïts en 6 etapes: Pineda de la Serra (Burgos), Ezcaray (Rioja), Villanueva de Cameros (Rioja), Yanguas (Soria), Agreda (Soria), Calcena (Saragossa) i Calatayud.
A la primera etapa, hem efectuat uns 50 kms. per la via verda de la Demanda, fins a Monterrubio. Iniciant aquí l'ascens a la Serra de la Demanda, ciclant per sobre dels 2.000 metres (Pico Otero) i descens fins a Ezcaray.
Segona etapa.- Inici d'un espectacular ascens per un corriol de 9,5 kms., fins al coll de Beneguerra. Seguint per altres dificultosos 8 km. Entre senders, que ens han obligat a posar peu a terra diverses vegades. Fins a assolir la pista que en vertiginós descens ens ha conduït al Monestir de Valdenera. Seguint la llera del riu, entrem a la carretera que ens condueix fins a Brieva de Cameros. Iniciem aquí l'ascens al duríssim Port de la Hincada i posterior descens fins a Ortigosa de Cameros. Entre pistes i senders que voregen l'Embassament de Gonzàlez de la Casa, creuat els pobles del Rasillo, Montemediano i Pradillo, per arribar a Villanueva de Cameros.
Tercera etapa.- Per una petita carretera ens dirigim a Galliner. Iniciem un fort ascens per pistes a la Serra de Camero Vell. Seguim per crestes, on transcorre la Canyada Real Soriana, amb forts tobogans, fins a baixar entre un complicat tallafocs i accedir a una pista entre el vessant de la Cimera del Monte Real i arribar a Yanguas.
Quarta etapa.- Després de creuar el Pont Romà. Un preciós corriol ens conduirà, al petit poble abandonat d'Aldeacardo. Seguim pels pobles de La Cuesta i Tañine. Una llarga trialera ens deixa davant del Castell de Sant Pere Manrique. Enllaçant pistes passem per Sarnago, Castillejo de Sant Pere, Las Fuesas, Valdeprado, (pobles amb menys de 10 habitants), fins a arribar a Cigudosa. Per carretera s'inicia la pujada fins a un coll. El descens fins a Agreda és per pistes entre camps de cultiu.
Cinquena etapa.- Iniciem l'etapa per camins en desús, fins a la carretera que ens conduirà fins a Vozmediano. Seguim fins a Sant Martí de la Mare de Déu del Moncai, on s'inicia l'ascens al Moncai. Fins a assolir la cota de 1.902 metres. En el descens es creuen els colls de les Estaques, del Picarró i del Camp, per arribar a Calcena.
Sisena etapa.- A 1,5 km de la sortida, s'entra a un corriol d'uns 3 kms, fins al cim del coll de Mondecabras. Per àmplies pistes arribem a Aranda de Moncayo. Passem els colls del Perrillo i de la Font Mitjana Albarca. Creuem el poble de Clarés de Ribota. Seguint pistes entre sembrats, arribem a la zona del “Fart West”, per alegria dels amants dels senders. Un cop assolida la Serra d'Almants, un fort descens ens condueix a Calatayud.
Ruta dura i tècnica, especialment la segona etapa. Però una gran espectacularitat

PRIMERA ETAPA.- 

15 maig 2022     

Powered by Wikiloc
A fi de poder quadrar etapes, quilòmetres i especialment allotjaments, s’ha fixat el punt de partida de la ruta Pineda de la Sierra, a uns 50 quilòmetres de Burgos.

Després del tir de sortida, hem creuat el poble de Pineda, on ens hem immortalitzat, davant la porticada romànica de l’església de San Esteban. Entrem de ple a la Via Verde de la Demanda, que va serpentejant entre esplèndids boscos, fins trobar barrat el pas d’un túnel ensorrat. Una rampa del 23% ha servit per anar a l’altre costat. 

 Deixem la via verda per entrar al poble de Barbadillo de los Herreros. Reprenem la via, passant pel poble abandonat de Bezares. A Monterrubio de la Demanda, deixem la via verda.

 Comença aquí l’ascens més important del trajecte, es te que superar unes 880 metres de desnivell, per arribar al Pico Otero (2.016 m) de la Sierra de la Demanda. Els primers quilòmetres son molt feixucs, per un camí poc fresat i terreny despedregat, fins trobar la pista principal que ens te que dur al cap de munt. El pelotó s’estira i es dispersa. L’espectacularitat paisatgística es immensa a tots els indrets, Creuem el Collado de Revilla i el Alto de la Cruz . Anem veient les primeres clapes de neu que encara resten, fins arribar al punt culminant. 

 Després d’abrigar-nos per la rasca que feia a les altures, hem iniciat el descens en grup, passant pel refugi de Ibaya i arribar a plaça major de EZCARAY


SEGONA ETAPA
16 maig 2022

Powered by Wikiloc

 Sortim plegats d’Ezcaray, per una petita carretera, en sentit ascendent. No havíem fet quatre pedalades, quan el track es desvia per un marge, on es te que grimpar per unes escales. Aquí començà un sender   de 9,5 kms i desnivell de 900 m. Reunits davant el cartell indicador. L’ascensió pel corriol, ha sigut memorable, entre fagedes, boscos d’alta muntanya i verds prats, fins arribar a una tanca que separava el fi de l’ascens, al coll de Beneguerra.

 El que és bo s’acabà. Faltaven altres 8 kms dificultosos. Contents i eufòrics, emprenem la marxa, entrant en uns paratges majestuosos, però per un corriol irregular llaurat pel bestiar, de pujada i difícil d’anar sobre la bici, seguit d’un altre per una infame tartera pedregosa, un altre amb arrels creuades, un altre entre fullaraca, altre entre fangs, etc, mes ben dit tota la diversitat que hi pugui haver, (sólo apto para expertos). Això si, l’espectacularitat dels entorns, estava ben pagada amb el patimernt. 
Com un miratge, hem trobat una pista ampla.
 
 Un gratificant descens, fins el Monestir de Valvanera, i la pau del recinte, ens ha fet recuperar del immens esforç. Seguint per una fageda al costat del riu Valvanera i després per carretera arribem a Brieva de Cameros. 

Aquí, per si no en teníem prou, comença el port de la Hincada. (Retall d’un diari cicliste: El Puerto de la Peña Hincada es muy duro, con una zona de aproximación irregular, arranque durillo y escénico, con varias herraduras, donde las pendientes se disparan hasta el 18% y el paisaje se vuelve realmente espectacular.) Està tot dit.

 Una vegada dalt, el track estava marcat per un sender en descens fins Ortigosa de Cameros. Una vegada examinat el terreny, estava impracticable, pel la quantitat d’arbres caiguts. S’ha pres la decisió intel·ligent, de baixar per carretera, fins el poble.

 Seguim per camins i corriols, passant per El Rasillo, Montemediano i Pradillo, que donen la volta al embassament de Gonzàlez de la Casa.

 Els últims 2 quilòmetres s’han fet per una transitada carretera, fis arribar a Villanueva de Cameros. 



TERCERA ETAPA
17 maig 2022

Powered by Wikiloc


 Iniciem per carretera, en pujada sostinguda fins Gallinero de Cameros, on deixem l’asfalt, per enfilar-nos cap a la Sierra de Camero Viejo, on trobarem la Cañada Real Soriana, al coll de Sancho Leza. 

 Una vegada reagrupats, comencem un dels trams més durs del trajecte, resseguint aquesta “cañada” sobre la carena, amb uns tobogans que s’enfilaven de manera abrupta. 
 
 Per fi s’arribà al Cerro Castillo (1.688 m), on ens hem escapat per un vertiginós tallafocs en descens, que ens ha portat a una suposada pista, barrada totalment pels arbres caiguts, que hem anat sortejant modo “gimkana” fins trobar l’anhelada pista, on poder pedalar, fins arribar al Collado Delantero.

 Una pista d’uns 22 quilòmetres, sense cap entrebanc, que va vorejant la vessant de la Cumbre del Monte Real, ens ha portat a YANGUAS Menció especial, es la panoràmica a l’entrada al poble des de l’altura, amb la seva Torre Romànica, església de Santa Maria, el castell i el conjunt de cases. Que després hem visitat turísticament. Te la menció de “Pueblo bonito de España”. 


QUARTA ETAPA
18 maig 2022

Powered by Wikiloc

Com el riu ens ha barrat el pas, hem anat a creuar-lo pel pont romà i seguint un camí herbós en desús. ens ha conduit a la carretera, on ens hem enfilat per un altre encara mes poc fresat, que ens ha portat al poble abandonat de Aldeacardo i la seva gran església de San Clemente, en ruïnes (una imatge per recordar). 

 Seguim pels pobles de La Cuesta (11 h.) y Tañine (3 h). Enfilem una llarga trialera que ens deixarà al front del Castell de San Pedro Manrique i la curiosa ermita de la Virgen de la Peña, on es celebra la festa del Paso del Fuego.

 Enllaçant pistes, passem per Sarnago (7 habitants), Castillejo de San Pedro (3 h), Las Fuesas (3 h), Valdeprado (18 h), pobles perduts de “la España vaciada”
 
 A Cigudosa i per una intransitada carretera, s'ha pujat a un assequible coll. El descens fins AGREDA, es molt gratificant entre extensos camps de cultiu.


QUINTA ETAPA
19maig 2022


Powered by Wikiloc

De sortida, hem fet uns 10 quilòmetres, per camins en total desús i abandonats, però divertits, fins enfilar la carretera, que ens portarà a Vozmediano, sota el seu majestuós castell.

 Seguim fins San Martin de la Virgen del Moncayo, sota les primeres estivacions del Moncayo.

 Comencem l’ascens, anant enllaçant pistes, fins creuar una carretereta, per agafar forces i fer el cim. Una interminable pujada ens durà a la part més alta ciclable, el Alto de la Majada Alta (1.865 m).

 El descens de 33 quilòmetres, es memorable. Per la grandiositat, varietat, colorit i espectacularitat dels paisatges. 

Tot i baixant s’ha tingut que superar el petits colls de Las Estacas, Picarrón i del Campo, fins arribar a CALCENA 


SISENA ETAPA
20 maig 2022

Powered by Wikiloc
 La sortida per un tram de carretera, a fet les delícies dels escaladors del grup, al passar sota mateix de Las Peñas del Cabo. 
 Un sender-trialer d’uns 3 quilòmetres, per uns llocs inhòspits, ens ha dut al Collado de Mondecabras.

 Per amples pistes i algun camí, anem creuant camps de conreu, fins arribar al Embassament de Maidevera, que el voregem en tota la seva extensió, fins arribar a Aranda de Moncayo, situat dalt d’un turó.
 
Un petit descens ens a portat al peu del collado del Perrillo, pujada molt pedregosa i antipàtica. Seguim fins el poble de Clarés de Ribota.

 La calor va fer acte de presència i ja no ens deixaria. Planejant i per pistes agrícoles, arribem al gran mas de “La Casa de los Catalanes”, on hi arribem quasi rostits. Una mànega de rec, ens ha reviscolat, amb un bon remull. 

 Entrem de ple a la mítica zona del “Fart West”. El termòmetre s’havia disparat i no tenia compassió de nosaltres. Comencem resseguint els primers corriols, que es van enfilant cada vegada més,. A l’entrar a la pista, hem c omençat a respirar.
 
Una vegada superada la Sierra de Almantes, un llarg descens ens ha portat a CALATAYUD

martes, 26 de octubre de 2021

 BARCELONA - GIRONA - LLEIDA - TARRAGONA - BARCELONA


Ruta inèdita feta en 7 dies, el mes de maig de 2021, i 4 dies el mes d'octubre, per pistes, camins i senders, en el que hem unit les quatre capitals de provincia de Catalunya
A Wikiloc estan detallades les estapes, per separat.

Etapes: Sortida de BARCELONA, Santa Maria de Palautordera, Girona, Rupit, Santa Maria de Merlès, Solsona, Artesa de Segre, LLEIDA, Ulldemolins, Montbrio del Camp, L'Arbós i BARCELONA

Realitzada amb els amics: Albert Jorba, Bernat Laviña, Conrad Blanch, Sebas Vilarasau, Salva Augé, Joan Cano, Joan Palou, Ramón Bramona, Xavier Burjachs, Vicens Lliso, JosepM.Farré, Jordi Matias, Paco Zapata, Alex Arcones el que suscriu, amb el recolsament de Jordi Miret.

Em sembla que ja quasi no queda terreny que trepitjar, per les nostres contrades, després de fer “La Perimetral”, “La Transversal “ i “Quatre Províncies”, algunes d’elles obligades per les restriccions de mobilitat i limitacions, de les excepcionals circumstàncies.

Ara ens ha tocat completar la segona part, de la travessa que vam començar a la primavera, fent el tram de Lleida-Tarragona-Barcelona.

Seguint la mateixa filosofia , de resseguir aquells raconets i indrets que no coneixem. Unint-los en traçades sobre camins i senders, que aportin tots aqusts al·licients de ser atractius per pedalar: perduts, ancestrals, pedregosos, herbosos, feréstecs, també algun cimentat o asfaltat, evitant nuclis urbans i carreteres.

Com deia un professor de geografia que vaig tenir: “per conèixer el terreny, es te que espardenyar”, en el nostre cas, pedalar.

Tenim un petit país,  meravellós, que reuneix totes aquestes circumstàncies i ho tenim que aprofitar.

Amb tot aquest prefaci, el resum i l’objectiu es:

FER UNA TRAVESSA BTT EN ESTAT PUR !!




ETAPA LLEIDA - ULLDEMOLINS



Després de la prèvia carregada de bicis i equipatges, dos dies abans. Ens trobem, com sempre, amb puntualitat britànica, ales 7,30, a l’Estació de Sants, per agafar l’AVE fins a Lleida.

A les 9 arribem. El Jordi ja tenia fet el desplegament de bicis. Muntatge, fotos de rigor, posada a punt de GPS i màquines.

Tir de sortida neutralitzada, amb cares somrients i d’alegria (la meva no, decebuda, al veure tres ratlles de bateria, de les 10. No hi ha marxa enrere, motor apagat i “a tirar del burro”)

El grup feia goig, anat resseguint el Riu Segre, al costat de  l’aigua i la Seu de Lleida expectant al fons.

Deixem el riu i entrem de ple a l’horta, amb camps de fruiters, no sense la bronca infundada d’un pagès, que no vol que passem per la seva finca.

Després de passar pel Tossal del Pedró (8,5), entrem als plans de secà, passant pel davant de l’històric Aeròdrom d’Alfés (11,2), que al anar tan estirats, no ha parat ningú,.

Entrem a un divertit corriol d’un quilòmetre, entre l’únic bosc de la zona, que va servir d’aperitiu dels 5 kms, que ens esperaven, també de corriols oberts, amb alguns entrebancs, per creuar el riu Set, entre maleses, que ens portaran a les portes de ASPA (22,7), amb el seu imponent castell al davant.

 Aquí vam tenir la primera avaria mecànica, trencada de cadena, del que subscriu. Va funcionar la eficiència de l’assistència, per poder continuar.

Per una zona de camins perduts, entre oliveres, de puja-baixa, anem enllaçant pistes i corriols. El paisatge es típic garriguenc . Fem ascensió sostinguda a la Serra Fosca, sempre dins la mateixa tònica, fins arribar als peus de la Presa d’Albagés, immensa al nostre davant (37’6). Seguim baixant entre trialeres per terrens de secà i plantacions d’ametllers, fins trobar la furgoneta (km.40), amb el Jordi i un eixam de mosques, que tot i molestar, ens van deixar fer l’avitualla.

Aquí al “burro” se l’hi han acabat les forces i les ratlles de la bici. M’ha tocat desplegar el campament i acompanyar al Jordi fins al acabament de l’etapa.

A partí d’aquí el relat es virtual i fet sobre el mapa i escoltant les vicissituds dels que ho van fer, amb la incidència remarcable del trencament de cadena del Salva , que s’ha volgut afegir a pagar el cava.

Seguint tota la vall de la Sisquella, s’arriba als voltants de JUNCOSA (52) I al Coll del Duc.

En sentit ascendent, enllaçant pistes i camins entre camps de conreu, arribarem a la carretera  (65). On uns han decidit seguir-la i els altres han anat fins al Coll de les Vinyases (68) i fer el descens per el corriol pedregós de  la Serra  de la Llena, amb ULLDEMOLINS als peus, on s´hi arribat després de 72,1 quilòmetres.

Ens allotgem a la Fonda Toldrà


ETAPA ULLDEMOLINS - MONTBRIO DEL CAMP


El matí es fresc, humit i la boira va  rondejant al peu del Montsant.

Sortim del poble en un petit descens, per començar a pujar les primeres estribacions de la serra, arribant als peus de l’Ermita de Santa Magdalena (4). Seguim planejant entre boscos fins el Collet Roig, prop de Albarca (7,5). On podem veure l’altra vessant i vistes panoràmiques sobre la gran fondalada. Aprofitant el gran i majestuós decorat, per immortalitzar la foto del grup.

Comença aquí, la zona més espectacular de la travessa, el creuar els cingles fins l’Ermita de Sant Joan del Codolar (11). Els mòbils han tret fum, retratant la majestuositat del tram  dels quasi 3,5 km que hem fet.

Una vegada reunits davant l’ermita, amb l’ermitana inclosa, hem iniciat el descens, passant de llarg per Sant Joan Petit (11,8) i arribar a CORNUDELLA DEL MONTSANT (15).

Resseguim una part del Pantà de Siurana, per enfilar-nos a una pista asfaltada, de desnivells considerables, fins arribar al Serrat dels Colls (20).

El descens es vertiginós per pistes pissarroses, típiques del Priorat. A la fondalada creuem el riu Arbolí, davant el Molí del Racó.

Anem pujant entre un espès bosc, fins trobar un dels camins ancestrals, que va de Reus a Cornudella, ara convertit amb corriol i conservant petits empedrats originals.

Sortim a la carretera, que ens porta al Coll de l’Alforja (25), on trobem la taula parada per reposar forces.

Seguim per un esplèndida pista i espectaculars vistes, fins arribar a la Mare de Deu de Puigcerver (31,3). Iniciem el descens, passem pel Collet dels Feixos (35,3), entre un bosc de molins eòlics i passar pel Coll de la Teixeta (38). Entrem aquí a un camí poc fressat, que es converteix en un divertit corriol fins al Coll Negre i la carretera (42,7).

Aquí el track virtual, s’endinsa dins les Pedreres de Foment uns 500 metres i segueix per un camí cap el bosc. Nosaltres fidels sempre al track, entrem com una exhalació al recinte prohibit, segons un cartell a l’entrada. Quan ja estàvem enfilant el camí, dos vehicles a tot drap i amb les botzines tipo sirena, ens barren el pas. !Alto, no pueden pasar, està prohibido !, sense espantar-nos, dialoguem inicialment, parlem alt després, ara ja cridem, ja discutim i si no marxem ...... Donem mitja volta amb la cua entre cames, per on havíem vingut i sortim del recinte.

Reunió, algú més exaltat que altres. Replanifiquem la ruta i el servei de navegació del grup, va trobar la sortida, al segon intent, per una pista que ens va posar de nou dins el track.

Passem per DESSAIGÜES (48). Seguim cap el Pantà de Riudecanyes, quasi buit. El voregem per arribar a RIUDECANYES (52).

Hem sortit del poble per un simpàtic corriol de passeig, que no teníem  previst, fins una pista agrícola entre avellaners , que ens ha  dut directe al majestuós Hotel de les Termes de Montbrió (58).

Avui, tarda de banys i relaxació, per mitigar l’esforç del día.


ETAPA MONTBRIO DEL CAMP - L'ARBOS

Ben relaxats, ens preparem per l’etapa d’avui.

He de remarcar que ha sigut la mes dificultosa de confeccionar, en els 27 primers quilòmetres, es tenien que salvar i creuar 9 carreteres, 3 autovies, 2 autopistes, 2 vies de tren, 4 rius-rieres i 4 polígons industrials, que miraculosament n’hem sortit ben parats.

Sortida pel Camí de les Vinyes, cimentat, fins VINYOLS (4,2), després de creuar la riera de l’Alforja.

Anem seguint per similars camins, entre finques agrícoles, creuant alguna carretera i ponts d’autopista fins VILA-SECA (15,5).

Creuem un polígon abandonat, salvem dos polígons més, vorejant per un corriol que ens durà a creuar el riu Francolí, per un pont.

Entrem al nucli urbà de TARRAGONA (27’8), seguim tota la Rambla, fins el balcó del Mediterrani, fent l’inevitable foto de rigor.

Refem la ruta altra vegada per la rambla, plaça Imperial Tarraco i Avinguda de Roma, fins la llera del riu, on per un llarg corriol, ens portarà al peu del Pont del Diable (Aqüeducte de Tarragona)(35). Parada i empatx de fotos.

Seguim en sentit ascendent per un corriol típic tarragoní  i pedregós, enllaçant a una pista fins la Urbanització Bonaire (38,4).

Anem alternant pistes amb algun corriol per arribar a la Urbanització Bonaigua (42,4) i tot seguit a EL CATLLAR (44,5), amb el seu imponent castell. A la sortida del poble trobem el Jordi amb les viandes preparades, que ens esperava (45,1)

Una vegada repostats, emprenem la marxa. Als 500 metres entrem en un estret corriol, entre matolls i bardisses, on hi hem deixat la pell  d’esgarrinxades i el Paco hi ha deixat el canvi,  tenint que abandonar i tornar a la furgoneta.

Seguim alternant  camins i corriols pedregosos. Passem davant el Mas d’en Planes i el Masos de Vespella. Iniciem aquí una sostinguda pujada d’uns 9 quilòmetres. El descens es per uns tècnics corriols, que ens portaran a la pista que va a BONASTRE (61,6). Fem una merescuda cervesa per emprendre l’últim tram del dia.

A la sortida, la  pista s’enfila de valent fins el quilòmetre 65,5), amb rampes que fan tremolar les cames, sobre tot als mongeters. Però compensat amb un esplèndid descens entre boscos, on el Jordi ha volgut baixar de la bici violentament, fent un bon aterratge. Curat amb la pomada-ciment d’en Farrè. Ha quedat com nou!

Passem per ALBINYANA (68,4) i LES PECES (70,5).

Aprofitem per fer algun corriol herbós en pla i situar-nos davant del Circuit Automobilístic de l’Arbornar a SANTA OLIVA (75,5) i per pista ampla ens presentem a L’ARBÓS (81,8)

Ens allotgem al Hotel Don Pelayo, en el que som molt ben rebuts per la Sra. Lourdes, que ens ha recordat els avatars, que vam passar fa dos anys, al quedar-nos sense equipatges.

ETAPA L'ARBÓS - BARCELONA


El grup s’ha vist reduït, per l’abandó del Paco, que va tornar a casa, degut l’avaria mecànica que va tenir d’ahir. Es una llàstima, sobre tot per ser el primer viatge que feia amb nosaltres.

Per no ser menys, el Conrad s’ha quedat sense pastilles de fre. Sortosament ningú tenia recanvis del seu model. El servei “d’enginyeria” ha funcionat, dirigit pel Jordi Miret, han transformat unes “Shimano” amb unes “Avid” .

La sortida es per carretera, per anar a trobar el Pantà de Foix, que el resseguim pel corriol que el voreja, fins arribar a la pista (6,5) que en sentit ascendent ens portarà al Coll de Romagosa (12,5), sobre esplèndides vistes al Parc Natural del Foix.

Entrem a la Urbanització de Daltmar (13,3). Entrem aquí, a un divertit corriol entre el bosc i en sentit descendent, que ens durà a l’entrada del Parc Natural d’Olèrdola.

Seguim una pista pel Fondo de la Vall, fins trobar l’encreuament de carreteres i rotonda a Sant Miquel d’Olèrdola (19,8)

Una forta pujada cimentada ens deixarà a la Urbanització de Can Trabal. Anem carenant per piste4s la Serra de la Llampa, fins iniciar un vertiginós descens, seguit de pujada fins a la Urbanització de Cal Mitjans (32,5).

A la sortida del nucli, entrem a un dels corriols més divertits de la travessa, d’uns 4,2 quilòmetres i seguir la pista que ens deixarà al barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, on fem l’últim avituallament (39,7).

Per carretera i seguint la riera de Begues, anem a trobar el GR-92,  que ens durà entre camins, rieres i algun corriolet a BEGUES (48,3).

Seguim entre camps i passant pel davant del Mas de les Planes, fins trobar la transitada carretera de Gavà. Tenim que fer 1,5 quilòmetres en fila índia fins deixar-la. On ens esperava l’amic Ramón Nuez, que ens ha acompanyat en el llarg descens per la Serra de Roca Galena i Coll de Can Bori, fins arribar a SANT CLIMENT DE LLOBREGAT (59). Fem l’ultima cervesa, quasi d’acomiadament del viatge.

Per carretera, pugem a l’Estret de Roques i posterior descens per corriolets i pista, fins la Colònia Güell.

Creuem el riu Llobregat, passem per SANT JOAN DESPI i anar a buscar el carril bici a SANT FELIU DE LLOBREGAT

L’Alex comença sentir que la llanta li toca al terra i ha perdut el vent de la roda. Anem inflant fins la benzinera de SANT JUST DEVERN, on els serveis d’assistència del grup han funcionat, tapant el forat i poder seguir el carril, passant per ESPLUGUES DE LLOBREGAT i arribar fins el Palau Reial de BARCELONA (80,2) Desnivell 1128

Arribada on ens esperava el Jordi Miret, familiars i amics

REFLEXIONS:

Al acabar el viatge, he de repetir el que vaig reflexionar a la primera part:

 He trobat quasi tots els camins i coses imaginades al plantejar-lo, a més de moltes sorpreses gratificants. Però el més important es que s’ha trobat el sentit de grup, que amb l’esforç i col·laboració,  s’han anat salvant tots els obstacles.

Es podrien plasmar en aquest relat, infinitat de coses que passen cada dia, que son difícils d’assimilar. No més he volgut recordar el recorregut que s’ha fet, i que cadascú hi posi o pensi les vivències que ha tingut.


viernes, 28 de mayo de 2021

BARCELONA-GIRONA-LLEIDA

Per fi les autoritats competents ens han desfermat i deixat sortir del enclaustrament pandèmic, que ens havia barrat el projecte d’aquest viatge,  previst per al passat mes d’abril.

En l’anterior travessa, ja es va comentar que cada vegada ens quedava menys terreny del que poguéssim  gaudir pedalant i no haguéssim  trepitjat, a més,  en les actuals circumstancies que s’han  anat estrenyent els l’imitis comarcals.

Però com en aquest petit i meravellós país que tenim, sempre hi ha raconets que uns o altres no coneixem ni hem vist , ha sigut el motiu de la inspiració d’aquesta travessa, per experimentar i explorar aquests llocs desconeguts, anant per aquests camins “inèdits”, que sembla hem trobat, amb tots els al·licients: pedregosos, herbosos, perduts, ancestrals, feréstecs, també algun cimentat o asfaltat, que ens han conduit a recórrer les quatre províncies de Catalunya, anant de Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Barcelona, en una travessa circular, que ara fem la primera part.

En resum: TRAVESSA BTT EN ESTAT PUR !!

Aquests son els 14 atrevits que han volgut experimentar aquesta traçada:

Albert Jorba, Bernat Laviña, Llorenç Pros, Jordi Matias, Ramón Bramona, Dioni Vallejo, Armando Cobo, Joan Palou, Josep Maria Farré, Salva Augé, Joan Cano, Vicens Lliso, Xavier Burjachs i el que subscriu,

Amb el suport inestimable, per tot: Jordi Miret







PRIMERA ETAPA. 16/05/2021


-

El punt de trobada i sortida es el port Olímpic de BARCELONA, a les 8,30 del matí.

Amb somriure, alegria matinera i puntualitat britànica, ens apleguem al voltant de la furgoneta ,carreguem equipatges, repartim els maillots creats per l’ocasió, posem les màquines i gps en marxa, amb el suport mecànic del Jordi pel últims ajusts mecànics.

Ens posem en marxa tots menys el Salva que s’unirà al final d’etapa, ja que hi ha anat des de Sant Feliu de Codines, i en Jordi Matias, que ens espera al seu pas per Badalona, junt amb l’entranyable parella de el Pepe i la Isa, que ens acompanyaran el primer dia.

En “pelotó” i com si anéssim neutralitzats, creuem tot el front marítim en de Barcelona fins la desembocadura del riu Besós. Seguim riu  amunt fins al barri dem can Zam de SANTA COLOMA DE GRAMANET (km.10), on per carril bici creuem el casc urbà, no abans fer un petit  avituallament un bar abans de  entrar de ple al camí de Sant Jeroni de la Murtra, que ens durà fins el Monestir, on el Jordi s’uneix al grup.

En constant ascens voregem l’Hospital de “Can Ruti”,  on ens esperen el Pepe i la Isa , tot seguit passem per la Cartoixa de Montalegre.

Creuem la carretera de la Conreria, per entrar al camí de la Cornisa i fer el punt més alt del dia al Turó d’en Ciuret. En lleuger descens anem al Collet de Can Gurri, on entrem a un espectacular corriol, que ens portarà a  passar pel davant de la “cabaña del Tio Tom” on ens immortalitzem davant la barraca, abans d’arribar a Vallromanes.

Després de creuar varies fatigoses urbanitzacions, sempre en sentit ascendent, anem a troba r el riu Mogent, després d’un llarg descens per una pista asfaltada. (a tiro passat, el tram més lleig l del viatge,” a la propera no hi passarem”)

Tot resseguint el riu, en una explanada a la altura de LA ROCA (km.38) la furgoneta vermella i el Jordi, ens estan esperant amb la taula parada. Es el primer avituallament del viatge.

Reprenem la marxa  pel marge del riu fins arribar a la Roca Village Stores. (km.42,4)

Ens posem aquí per divertits camins entre els boscos de Ca n’Eres, que ens durà als indrets del Golf de Villalba(km.44.9), on tenim que salvar una porta que en principi sembla barrada, però el cadenat està obert.

Creuem els casc urbà de CARDEDEU (km.46,5). Seguim pel camí vell de SANT ANTONI DE VILAMAJOR (km.53,1) , on hi arribem després de creuar els boscos d’en Llates i de Can Pungol.

Seguint la riera de Vallsenera i després pels plans de la Dona Morta arribem a SANTA MARIA DE PALAUTORDERA (km.60,3)

Per les circumstàncies especials ens hem tingut que allotjar en dos establiments diferents, encara que ens hem aplegat tots junts, però separats,  per sopar i comentar les incidències de la jornada. 


SEGONA ETAPA.- 17/05/2021          



Sortim per la avinguda de la Serra, on s’acaba el carrer, hem de baixar  i creuar per  la llera del riu La Tordera, ja que el pont se’l va emportar l’aigua, on algú s’ha remullat més del compte.

Seguim la via de servei de l’Ave fins davant la zona industrial de Can Batalla.

Per pista en forta rampa passem davant  la masia de Can Reverter, on creuem la carretera per anar en direcció a la masia de Can Celrac. Comencem aquí a entrar  per camins poc fresats entre espessos boscos. 

Hem d'arrastrar la bici per salvar un curt tallafocs i deixar el track previst que seguia per un indret poc ciclable, fent fun rodeig per entrar al Camí Ral, que en fortes rampes,  ens portarà a Can Bruguera.

Un fort descens per esplèndids paratges ens durà a la fondalada del torrent de Can  Cambó   i arribar  a GUALBA (14,3 KM)

Per pistes entre frondosa vegetació, creuarem les rieres de Can Renau i la de Sant Llop  per arribar  a BREDA (24,4 km)

Sortida del poble per esplèndides pistes, fins entrar a la carretera que ens portarà a l’explotació agrícola de Can Vilar, on el pagès ens ha advertit que no podríem passar,  ja que el camí està malmès, circumstància  que hem posat en dubte. Hem reculat  per anar a una estreta carretera en constant pujada i arribar a SANT FELIU DE BUIXALLEU (35,7KM).

Al peu de les parets de l’Esglèsia romànica, segle XVI, hi la furgoneta que ens espera per fer un merescut àpat,  recuperar forces. També s’ha produït la primera incidència mecànica, la bici del Ramón ha deixat de funcionar el motor. Ha tingut que acabar la etapa amb la mecànica.

Anem enllaçant camins i pistes entre boscos fins  arribar a la urbanització de Can Fornaca.

Un llarg descens ens portarà a SANTA COLOMA DE FARNÉS (KM.57,7). Creuem VILOVI D’ONYAR (KM.65,3). Un petit piscolabis a mig camí ens ha ajudat a seguir per pistes entre camps agrícoles i després passar per SANT DALMAI (69,3), AIGUAVIVA (74,1) i al casc urbà de SALT (KM.79,6) i GIRONA ( KM.84)

Avui,  hostatge al centre mateix de Girona, al Hotel Carlemany, amb excel·lents instal·lacions per albergar bicis i hospeders. S’ha pogut trobar el recanvi per la bici del Ramón i posar-la en marxa.

 


TERCERA ETAPA.- 18/05/2021            


Després de ben esmorzats, decidim fer una visita turística per la ciutat. Creuem el riu i anem al Barri Vell, amb parada a l’escalinata de la Catedral, per fer la foto de rigor.

Creuem el parc de la Devesa i seguim la Via Verda del Carrilet fins BONMATI (KM.16,7), creuem el nucli urbà. Seguim pel camí de l’ermita que puja fins l’església de Sant Julià. Baixem per la part oposada fins el poble de SANT JULIA DEL LLORD (km.20)

Anem vorejant el riu Ter, passem pel davant del pont romànic, seguim fins  AMER (Km.27)

Fem un petit tram de carretera i entrem a  un camí de considerables desnivells (alguns d’ells del  23%) que s’enfilen pel  bosc  de la Gasalla. Passem davant d’uns corrals de bestiar (Km.30,7). Seguim pujant per terreny pedregós dins la espessa Castanyeda de la Junquera, fins arribar al cim del Serrat del Torn, on hi ha el nucli escampat de  SANT MARTÍ DE SACALM (Km.35,3). Es el sostre del dia i es el lloc acordat per l’avituallament. Casualment el Jordi ha muntat  el “tenderete” davant l’Ajuntament i local social del nucli de masies escampades  per l’entorn. La sorpresa es que una  vegada  acabada la xirinola,  han obert les 

instal·lacions, on ens hem reconfortat amb cafès i resguardat de La fresca que feia a l’exterior.

El descens es per una preciosa pista entre verds prats i boscos. Passem de llarg  pel  davant t el castell de Fornils. Creuem  la masia de la Donada, on comencem a pujar pel camí de les Paderneres,  entre la Baga de les Baumes, fins arribar al desviament a l’ermita de Sant Joan de Fàbregas, segle XI. Seguim pista principal fins RUPIT (Km.55,2)

Ens allotgem a la Fonda Marsal, on coincidim amb el nostre company J.M.Càncer, que fa una al ruta amb un altre grup. Es de ressenyar també que s’ha fet uns visita turística-cultural guiada per la cosina de Llorenç Pros, veïna del poble, que ens ha ensenyant tots els racons , amb tot tipus d’anècdotes. 



QUARTA ETAPA .- 19/05/2021               


Com estava previst,  avui ha marxat  el Josep Maria Farré.

Després d’un bon esmorzar de pagès. Sortim des del nucli antic. Creuem el pont i seguim pel marge de la riera de Rupit. Passem davant el molí del Soler. Iniciem la pujada a la masia  del Perer, una vegada dalt anem planejant pel camí de Rajols, fins arribar a  la Carretera C-153, la seguim fins CANTONIGROS (KM.8,6).

Iniciem el descens pel camí Ral, sobre lloses irregulars, tot passant pel dolmen de Puigsespedres. Tram que ha fet les delícies de molts, ja que es un clàssic de la zona

Creuem el casc urbà de L’ESQUIROL (m.12,3), per anar cap el camí del Feu, que l’anem seguint. Passem  davant la gran masia de La Casanova del Feu, fins arribar al cim del Grau del Feu.

Entren a la dreta a un preciós corriol d’uns 2 quilòmetres. Fem 200 metres per un camí i enllacem altre corriol de 900 metres.

Entrem a una pista que  passa sobre el túnel de Bracons, després de 700 metres,

Anem vorejant l’autovia durant  1,5 quilòmetres, per entrar en un altre corriol de 2,1 qm., que ens durà a la masia del Verdaguer (el tram d’aquests corriols es espectacular i molt divertit, una gran troballa dins la travessa, que vam conjurar-nos en repetir)

Anant enllaçant pistes arribem a la Resclosa de Targarona, sobre el riu Ges. Seguim fins SANT VICENÇ DE TORELLO (km.30,4), on davant la casa del Jordi Matias hem plantat la zona de restauració, hem desistit i agraït el seu oferiment per el cafè, no volíem causar cap desordre, després d’anar trotant per les muntanyes.

 VILA-SECA (KM.32,1) i BORGONYA (KM.33,8)  son els pròxims pobles. Creuem el pont sobre el Ter, per anar a CAN BRANQUES (km.36,1).

Per una carretera estreta arribem a SANT GENIS D’ORÍS (KM.38,6), seguim pel camí de Gallifa, entre rouredes i camps de  conreu. Passem pel davant de la gran masia de Montorroell i el seu castell, situada al cap de munt d’una llarga pujada.

Anem per pista en  descens, fins trobar l’espectacular Roure de la Senyora, d’extraordinàries dimensions. L’hem aclivellat a fotos.

Creuem per SANT BOI DE LLUÇANES (km.50,1). Seguim camí, passem pel Collet del Amo. Anem planejant pel Pla de la Misèria, fins la carretera i tot seguit entrar al poble de PERAFITA (km.56,3).

Seguim per la carretera, fins trobar el camí de les Comes, que ens portarà a  SANT MARTI D’ALBARS (km.60,8), on ens desviem per  visitar el monumental pont romànic.

Entre deveses i prats anem a trobar la carretera C-62, que després d’una fatigosa pujada per asfalt ens deixa al centre de PRATS DE LLUÇANÉS (km.67,6).

La sortida del poble es pel camí de Sant Sebastià, que ens durà a una zona pedregosa, sobre lloses, per entrar a un corriol tècnic i poc fresat, ple de bardisses i matolls, que acaba a la masia de Cal Peuplà i la resclosa del molí, per arribar tot seguit a SANTA MARIA DE MERLÈS (KM.74,4)

Ens allotgem a la majestuosa masia modernista de Can Escrigas, de principis del segle passat.

Amb instal·lacions i mobiliari originals. En mig d’uns  entorns paradisíacs.

El sopar es dels que fa època, fet per la tieta  i servit per  la propietària. Espectacular.


CINQUENA ETAPA .-  20/05/2021          



Avui ens ha deixat l’Albert, per problemes fisiològics.

L’esmorzar,  ha estat en consonància amb el sopar d’ahir.

Sortim pel camí que ens porta de la majestuosa masia de La Cortada. Anem seguint per pistes agrícoles entre boscos i camps de cultiu.

Creuem la Masoveria de Vilardaga, complexa  d’allotjaments rurals.

Alternem alguns camins cimentats, amb pistes forestals, fins arribar a CAL BASSACS (km.13,2), antiga colònia tèxtil de Gironella, amb l’imponent casa de l’Amo.

Creuem l’autovia, on ens trobem la curiosa capella de Sant Marc segle XIV, amb porxo i altar endinsat a la roca.  A pocs metres, en un revolt  hi ha les Fites de les Roques de Sant  Marc (roca que separa els termes).

Aquí tenim la segona averia tècnica, al Bernat després de creuar la riera de Clarà, el motor s’ha negat a funcionar. Arrastrant la bici i després d’una forta rampa  a arribat  CASSERRES (km.19), on ens hem reorganitzat.

Sortim del poble pel camí ral de Cardona, passant davant varies masies i també per l’església romànica de Sant Miquel de Fonogedell segle XII, amb vistes panoràmiques.

El descens es per una pista poc fresada, sobre roques i que acaba en corriol, davant una bassa de la riera de Merola.

Iniciem la pujada per pistes i alguns camins herbosos. El descens es per la rasa del Masucó, amb ferm pedregós, fins arribar al pantà de Serrateix.

En forta rampa, arribem a Sant Esteve del Pujol de Planés (església del segle XII, aïllada en el camí).

Seguim pujant fins  la carretera, la creuem. El descens comença  per un camí agrícola i després es converteix en un corriol d’uns 800 metres, estret i brut de vegetació, que voreja la Rasa de Cal Balaguer, fins el Pont del  Farell. Aquest que subscriu troba a falta r el mòbil, amb companyia del Jordi Matias reculem, per

localitzar-lo en una zona que havíem parat sense resultat. Tornem i ens reagrupem.

Una forta rampa ens porta dalt la masia de Cal Gener. Anem planejant, creuem la carretera B-420. Entrem a una pista i després un camí que es va perdent, per entrar a un pedrega de baixada, de difícil caminar,  fins trobar  el  Molí Nou, sobre la Riera de Gargallà.

Per amples pistes i després de passar per les masies de la Sala de Llobets, baixem per la Costa de  la Mina fins el Pantà de Sant Ponç.

Seguint el GR-3, en una llarga pujada ens situem al altiplà que ens durà fins SOLSONA (km.56)

Ens allotgem al hostal Crisami, conegut nostre d’altres sortides. L’etapa ha sigut dura pels constants desnivells.

Angoixat per la pèrdua de la “màquina maldita”, he hagut de recórrer i exprimir totes les tècniques de busca, una aplicació del Iphone  m’ha indicat exactament la posició. Ens hem desplaçat amb el Jordi Miret uns 50 quilòmetres, amb cotxe,  i l’hem trobat en un dels corriols.

Miracle !!

 Bon sopar com sempre en aquesta casa i celebració per la troballa.



SISENA ETAPA  .- 20/05/2021          


Sortida de Solsona pel camí de la Font, fins arribar a l’ermita de Sant Pere Màrtir. Entrem a la carretera, que la seguim uns 500 metres iens posem al camí de Pallarés de Dalt, en suau pujada. Passem per la masia de Pallarés de Baix, anem pujant fins arribar a la Masia de Pallarés de Dalt, que està al capdamunt del Serrat de la forca.

Seguim per pista  asfaltada  en constant descens. Creuem el nucli de cases disperses de CLARÀ (KM.8,9). Passem pel davant de les granges de El Pla i la masia de Cal Santpare.

Seguim en descens entre camps de cultiu i boscos, trobem la masia de Sant Tirs de Pinell, amb la seva església a peu de camí, segle XVII.

Planegem per les Planes de l’Estany, fins arribar al desviament que ens portarà a MADRONA (km.23), complex format per l’antiga església romànica de Sant Pere i el castell, ambdós ensorrats. A la part oposada  la nova església del segle XVII i el gran edifici de la rectoria, que feien servei a totes les masies de l’entorn.

Tornem al camí asfaltat de Bassella a Madrona, en descens. El deixem abans de trobar la carretera d’Andorra, per entrar a un camí secundari que creua per sota i comença una sostinguda pujada, per una pisa llenyatera entre pins i alzinars. Com el Joan està molt fort, el plat de la bici no la pogut resistir, s’ha quedat a mitja pujada. Hem demanat auxili al Jordi Miret, “alias RACC”, i quasi al moment ha aparegut a mig camí, per anar fins l’avituallament previst.

Hem anat pujant per fer cim a GUARDIOLA (km.31,1) i tot seguit MIRAMBELL (km.32,6), on les vistes son panoràmiques als quatre vents.

Iniciem els descens per carretereta, que la deixem després de 1,5 quilòmetres, per posar-nos en un preciós corriol que ens durà a la plaça de TIURANA (KM.35,,3), amb espectaculars vistes al  Pantà de Rialp. On hem emplaçat el campament per l’avituallament.

Hem tingut l’agradable visita de la Janet, parella del Jordi, als que els hem donant  la enhorabona per la seva pròxima maternitat.

Sortim per carretera, per anar a buscar el camí que ens durà a la petita ermita de Sant Ermengol, segle XI. Seguim baixant per entrar a un corriol, poc fresat, herbós i es pot dir espinós , que voreja el Pantà, fins arribar al costat de la seva presa. Hem acabat ratllats i esgarrinxats per tots costats.  Resseguint el marge del Riu Segre anem fins a PONTS (KM.52)

Sortim del poble per carretera, fins davant el club de tenis, on anem pel camí del Canal d’Urgell fins ARTESA DE SEGRE (km.68,7)


SETENA ETAPA.-  22/05/2021                   


Sortida del poble per pista que va vorejant el riu, passem pel davant de la zona recreativa de la Font de l’Espadulla, seguim el camí del Solà, que ens porta fins l’Estret del Mu, on comença el corriol, no cliclable, d’uns 2,5 quilòmetres sobre la paret del congost, on els elèctrics hem patit per arrastrar les bicis,  fins iniciar la baixada en ziga-zaga que ens ha deixat al pont penjat, que creua el Segre, on hi ha l’aiguabarreig  amb el riu Noguera Pallaresa.

Pel Pont del Pastor, anem a l’altre marge del riu, per entrar en uns tècnics corriols, que ens portaran al camí del Planell i al pont d’Escalera, per arribar en carretera a SANT LLORENÇ DE MONTGAI (km.26,9), on s’ha fet un petit recés per hidratar.

Seguim pel marge del Pantà de Sant Llorenç de Montgai, fins la seva presa.

Comença aquí el Canal Auxiliar d’Urgell, que anem resseguint, fins la seva resclosa. Aquí ens desviem cap el marge del Canal de Balaguer, que no el deixarem fins entrar a la ciutat de BALAGUER ((km.38). Creuem el seu casc urbà i entrem al camí de la Primera Marrada, que va entre horts i camps fruiters.

Passem davant l’església de Santa Maria de les Franqueses, segle XII i les restes del seu Monestir. Seguim fins TERMENS (km.50.4) i tot seguit per VILANOVA DE LA BARCA (55,4),

Aquí les pistes son asfaltades per us agrícola. Creuem davant l’ermita de la Mare de Deu de Grenyana. Voregem el Parc Municipal de la Mitjana i després de creuar el pont de Pardinyes, arribem a LLEIDA (km.70,2)

Arribada als entorns de l’Estació del AVE,  celebrant la cloenda, com no podia ser, amb una caragolada i brindada pel viatge .

REFLEXIONS:

Son tantes les coses que passen dia a dia, que es difícil assimilar  i de plasmar en un relat

Al acabar el viatge, si faig un reset , personalment he de dir que he trobat tots el camins i coses imaginades al plantejar-lo i moltes sorpreses gratificants. Però si que estic segur, es que s’ha trobat el sentit d’equip, que amb l’esforç  i unió,  s’han anat salvant  tots els obstacles.


viernes, 16 de abril de 2021




Camino de Santiago


Quim, Pep, Manel, Noe, iaia i avi

2.010 – 2.013

Breu relat d’un al·lucinant viatge en bicicleta,  fet per tres nens de 7, 10 i 11 anys, amb la seva mare i els avis


De tots els viatges, aquest és el més important i aventurat que he fet. El sol fet de reunir a una bona part de la meva família, en concret als avis (un d’ells soc jo, l’altre la meva esposa “la valenta”), la nostra filla “la jefa” ,els tres nets el Quim, el Pep i el Manel(7, 10 i 11 anys) i convèncer en fer els més de 1.100 quilòmetres que suposa el Camino de Santiago, es l’epopeia més gran que em podia  imaginar.

Es pot dir, que va ser dit i fet, no vam fer gaires preàmbuls ni preparacions, tots es van deixar portar per la meva experiència en aquests tipus d’esdeveniments.

Tot van ser facilitats i col·laboració per muntar la logística que s’havia de fer,  tenint en compte que anàvem amb tres nens el muntatge havia de ser especial.

Vam decidir fer el trajecte de Roncesvalles a Finisterre, passant per Santiago de Compostela. A fi de dosificar la ruta la vam dividir en trams que aniríem fent d’acord a les circumstàncies, aprofitant les èpoques de vacances dels menuts, Setmanes Santes i estius. Com estrena faríem de Roncesvalles a Logroño, un total de 140 kms, que dividiríem en tres etapes. Vam acordar que les etapes serien entre 35/45 kms.,  els allotjaments serien en hotel i com a suport logístic seria la mare dels nens amb el cotxe, per qualsevol incidència.


21/4/11

Carregats amb les bicis, equipatges i molta il·lusió, ens  desplacem  a Pamplona 

l'equip
Les bicis


Una bona tarda pels jardins de Taconera i als vols de la Ciutadella jugant a futbol, va ser el preescalfament de la gran aventura que anàvem a començar l’endemà. Les tradicionals processons de Setmana Santa, del capvespre vajudar a passar les hores que teníem de relax, era Dijous Sant. 


L'equip

22/4/11

RONCESVALLES – PAMPLONA

42 KMS

La il·lusió ens fa llevar ben d’hora, el matí es plujós i gris, però res ens impedeix traslladar-nos a Roncesvalles amb el cotxe i el carregament de les cinc bicicletes, això si, equipats reglamentàriament amb roba de pluja.

A l’arribada davant la Colegiata, es comença a respirar l’ambient del que serà el viatge. Peregrins atrafegats en compostar les motxilles, anades i vingudes, per formalitzar el segellat de les credencials. Hem anat seguint tots els rituals, a més, com signe de identificació ens hem penjat les reglamentaries conxes al coll.

El pelotò sortirà al complert¨: l’avi, “la valenta”, el Manel, el Pep i el Quim. La “jefa” al volant del cotxe, per anar creuant en els punts de coincidència amb la carretera


Fem el tir de sortida. La primera senyal  groga que trobem ens fa entrar en un bucòlic bosc humit, amb un bon camí. No deixa de caure un “xirimiri” que ens va remullant.

Passem per uns paisatges espectaculars i pobles molt pintorescs. Fins ara anàvem en sentit descendent, comença el primer entrebanc una pujada enfangada que els valents la superen, amb alguna ajudeta perfer cim. La baixada va ser del mes divertit. El Pep i Manel, es van tirar per la forta pendent prescindit del fang, el petit els va voler emular, també va baixar però de cul lliscant fis arribar baix. Els dos el van estar animant en el descens, arribant  amb una ampla  rialla.

A Lizoain, vam parar per dinar i endreçar-nos una mica de la pluja.

El Quim va decidir continuar neutralitzat al cotxe durant uns kilòmetres. Als seus 7 anyets ja havia complert, de moment.

Aparegué el sol i la llum, vam seguir fins Zubiri, on vam anar seguint paral·lelament el riu Arga, fins a Zuriain, on ens esperava la mare i el Quim per reenganxar-se a la cursa.

Anàvem tots cinc agrupats, però el Manel vas voler esprintar per reptar al seu germà, al moment que vam parar per deixar pas a un cotxe, seguim endavant i no el veiem, estàvem  a l’entrada de la ciutat, tornem enrere i res, preguntem a unes senyores, ens diuen:


 -       Si, hemos visto un niño con una concha colgada, però me parece que ha ido por otro camino.

Resultat: dos fletxes que bifurcàvem, va  agafar l’altra. El vam trobar parat dalt d’un pont esperant. Va anar bé l’incident, per escarment, per aprendre a anar en grup i com experiència.

Tret d’aquesta petita anècdota, s’ha de dir que va ser un excel·lent bateig, de l’aventura que ens esperava. 


     

el Manel perdut
El Manel,  perdut


23/4/11   


PAMPLONA – ESTELLA

45 KMS                  

L’etapa d’avui és molt temuda per tots els peregrins, tant si van en bici, com caminant, s’ha de pujar el Puerto del Perdón.

Abans de sortir hem fet consens, degut a les dificultats de l’ascensió al port, s’ha decidit que començaríem l’avi, el Manel i el Pep. La iaia i el Quim, ho faran a mig camí, una vegada passada la dificultat.

Sortim els tres, anem planejant  uns 6 kms.  on comença la pujada, que els menuts l’agafen a tota màquina, avançant a molts ciclistes. A Zariquiegui, parem per refrescar-nos a una font al costat de l’església de Sant Miquel, seguim pujant a bon ritme fins fer cim, on ens hem immortalitzat amb una foto, feta per uns dels que havíem trobat pel camí, que van felicitar sorpresos als dos marrecs.


Fent cim al Monte del Perdón

El descens és molt tècnic, entre un pedregar, que hem baixat d’una tirada sense fer peu, per arribar a Uterga on ens esperaven la resta per esmorzar.


Aquí hem seguit tots cinc, per camins entre camps de blat fins Puente la Reina. Creuem aquest preciós poble i el seu pont,  tenim gana, fa calor i es vol  reposar. Ho fem al petit poble de Mañeru, no abans d’haver pujat una forta rampa.



Una vegada ben avituallats, la jefa es vol estrenar a pedalar, substituint a la iaia, que segueixen amb el cotxe junt amb el petit. Emprenem la marxa, una vegada ben reposats. Ara anem pedalant entre el verd intens de vinyes ben cuidades, envoltades  de grans extensions desembrats.




Portàvem uns 10 quilòmetres pedalant, vas desaparèixer el sol, es va començar a enfosquir, en un obrir i tancar d’ulls, va començar a descarregar una pluja violenta entre llamps i trons, que amb penes i treballs vam poder arribar al poblet de Villatuerta, on ens vam aixoplugar en  una taska basca, de personal no gaire afable, els nens no les tenien totes. Xops fins els ossos, vam demanar auxili a la “valenta” , que es va veure en dificultats per trobar-nos, sota la cortina d’aigua que estava caient. Portava el Quim dormint al cotxe, absent del que estava passant. Carreguem bicis i acabem de fer els tres kilòmetres que faltaven per arribar a Estella

 



Arribem cansats, però satisfets d’haver fet una extraordinària etapa, incloent la remullada final, que l’hi va donar una mica més d’al·licient.


Ens allotgem en un hotel que havia sigut una farinera. Molt curiós. 


24/411/

ESTELLA – LOGROÑO

50 KMS

 

Després d’un excel·lent esmorzar, emprenem la marxa,  sense el Quim i la valenta, ja que els primers 10 quilòmetres són una mica feixucs, per les constants rampes.






Ja sortim en pujada. Als tres quilòmetres és una de les parades obligatòries del “Camino” la font de vi de Bodegas Irache, davant el Monestir. Dues aixetes, una de vi  blanc i l’altra de negre.  Els nens han omplert els bidons, que com es natural no ha servit de res, però la novetat els ha sorprès. A la propera font s’ha fet el canvi per aigua.

La pendent sostinguda no ha acabat fins Villamayor de Monjardin, s’ha pedalat de valent per arribar-hi.  El descens entre camps de blat i alguna vinya, ja que hem entrat a la Rioja, ens portarà al poble de Arcos.

Dinem i sortim tot el grup de cinc al complert. Ara el camí va sortejant entre ceps fins arribar a Viana, on seguim els dos veterans. Ens estem acostant a la ciutat,   el paisatge i la orografia no conviden gaire a pedalar.

Ens trobem  tots a Logroño. Aquí acabem el primer tram fet a la Setmana Santa del 2011





     SEGON TRAM

El segon tram el fem a les vacances d’estiu del mateix any

Els avis ens desplacen amb el cotxe, equipatges i bicis fins Logroño. La “jefa” i els nens ho fan en tren.

Ens allotgem al hotel Sercotel Portales, al centre de la ciutat.


17/8/11       

LOGROÑO – SANTO DOMINGO DE LA CALZADA

49 KMS

 

Tenim dificultats d’entrar i sortir del parking de  l’hotel, s’havia fer per un muntacàrregues a ran de carrer, on el cotxe hi entrava en calçador, havent de desmuntar el porta bicis per encabir-lo.

 

Una vegada tret de la ratonera, muntem les bicis a mig carrer, per començar l’etapa.











El terreny és molt bo i agradable de pedalar entre grans extensions de vinyes, que ja comencen a brotar els raïms. El Manel i el Pep, van al davant seguint les fletxes grogues, els avis i el petit al darrera. Al cap d’amunt d’un turó trobem als dos grans avituallant-se al mig d’uns ceps de  raïm, per pal·liar la set i forces, ens hi afegim al festival




Passem per Navarrete i Ventosa abans d’arribar a Nájera. És hora de dinar, ho fem en un restaurant al costat del riu Najerilla, on al acabar hem fet una migdiada sobre la fresca gespa de sota uns oms.

 

Ens ha costat arrancar. El sol de les tres de la tarda estava abrasant. Però tirem endavant tots cinc. Els nens grans són autosuficients i surten com una moto, de moment el terreny és pla, fins arribar a una sobtada pujada al nostre davant, on han quedat parats sota l’ombra de l’únic arbre que hi havia. Ens diuen que tirem endavant que ja pujaran. La valenta diu que també es queda. Quedava el petit per decidir, diu que si l’ajudem ell vol seguir com un valent. Remolcat amb dues càmeres de la bici, vam arribar dalt on una miraculosa font ens esperava. Ell es va quedar a refrescar-se. L’avi va tornar enrere per també arrastrar a la “no valenta” amb el mateix mètode. El Manel i el Pep, van pujar suant la cansalada. Dalt hi trobem el Quim sense maillot, fent la colada de la roba en un reguerol de la font.










Ja tots reunits, arriba un peregrí que havíem avançat a la pujada, expressant-se:

-       Estoy decepcionado, es lo ultimo que esperava ver, que me adelantasen

y llevando  a remolque una persona.

De bon “rotllo”, va estar comentant  les seves peripècies, de que no acostumava anar en bici, que per ell era una novetat.

 

Ben remullats i descansats tot costa avall, s’arriba a Santo Domingo de la Calzada.

 

A sobre de l’esforç d’avui, ens hem divertit molt. La recompensa es l’allotjament al Parador Bernardo Fresneda, d’ambientació medieval.

 

18/8/11         

SANTO DOMINGO – VILLAFRANCA MONTES DE OCA

35 KMS

Després de fer una visita turística per la ciutat, que bé val  la pena, ja que és una de les més característiques del Camino.

Avui sortim de la Rioja per entrar a les llargues planades de la Comunitat de Castella i Lleó, aquí els camins interminables passen entre els restolls recent segats. Belorado és el punt que ens trobem amb la jefa per dinar.


         






A l’arrancar de nou,  la jefa, no ha pogut resistir la temptació de pujar a la bici per estrenar-se a pedalar amb  els  nens, això ho ha fet acompanyant-nos fins al final d’etapa a Vilafranca Montes de Oca, amb nota alta.

La valenta, l’ha substituït en la conducció del cotxe, anant seguint per la carretera paral·lela al camí.

Avui no ha sigut tan divertit com ahir, per les llargues rectes i interminables camps. Una etapa, monòtona i pesada,

Ja que havíem arribat d’hora,  teníem temps d’esbarjo. A part de que els nens van acabar de cremar les energies que els hi quedàvem fent cros-bici pels voltants de l’hotel, vam fer un passeig pel petit nucli de cases d’aquest poble, on només hi havia un petit bar, amb tres taules, al carrer. El pal d’un galliner estava més net que el local i els voltants, però com el desig eren uns gelats, ens vam  atrevir a seure, fent un descans contemplatiu del pintoresc 

personal que entrava i sortia.





19/8/11

VILLAFRANCA – BURGOS

36 KMS


Hem estat en un hotel simple  i confortable. Després d’un esmorzar clàssic de bufet, hem emprés la marxa, avui amb la companyia de la jefa, ja que ahir l’hi va agafar el gust.

Un pelegrí japonès es va voler fer una foto amb els tres petits, com record per portar al seu pais





La sortida era per una rampa impossible de pedalar, que vam fer gairebé tots a peu. Vam tenir problemes per motivar i convèncer a la jefa que la pujada s’acabaria. Van ser més de dos quilòmetres crispats, però després del temporal ve la calma, ja tot era pla i costa avall. Tenim la sort que la pista és ampla entre espessos boscos de pins, de molt agradable pedalar, però mai et pots relaxar. La jefa, distreta, ensopega  amb un sot, aterrant llarga. La farmaciola ho va curar tot, rascades a genolls  i mans.

 



Passem per San Juan de Ortega, amb el seu monumental Monestir, seguint fins Atapuerca, on parem en un bar.  Fem canvi de conductor, la ferida substituís a la valenta que s’incorpora a pedalar. Només sortir, ja hem de pujar a un turó, on una creu es dibuixa al seu cim. El camí és pedregós, el nen petit demana ajut per l’escalada. El recurs de les càmeres per remolcar ens ha servit.

Ja tot és baixada fins a Villafria, on ens espera  el cotxe per carregar els tres nens i les seves bicis. El tram es d’uns quatre quilòmetres  per una perillosa carretera. Els avis segueixen pedalant fins l’Hotel Landa de cinc estrelles. Era el premi promès, si arribàvem a Burgos.

Ha sigut una estància inoblidable, tant d’allotjament, gastronòmic i de relax, la piscina termal sota una volta gòtica, és impressionant. Acabem el segon tram.










TERCER TRAM




El tercer tram el fem a la Setmana Santa del 2012.

Els avis i el Quim ho fan en cotxe, portant els equipatges i bicis. La”jefa”, el Manel i el Pep, ho fan en sis hores  de tren fins l’estació de Santa Rosa de Lima de Burgos. Els anem a buscar, per traslladar-nos al Hotel Landa, a les afores de la Ciutat, on gaudim d’una esplèndida tarda a la piscina i un extraordinari sopar en aquest majestuós hotel.





6/4/12         

BURGOS – CASTROJERIZ

40 MS

 

Sota el Arco de Santa Maria, porta d’entrada  a la ciutat, és punt de sortida. Tots cinc equipats pel fred i l’aigua. Ningú protesta, tots volen pedalar a pesar de les inclemències adverses.


Sota el Arco de Santa Maria, porta d’entrada  a la ciutat, és punt de sortida. Tots cinc equipats pel fred i l’aigua. Ningú protesta, tots volen pedalar a pesar de les inclemències adverses.




Comencem per un carril bici dins el casc urbà, no portem dos quilòmetres que el Quim es comença a queixar de fred a les mans, després als peus, veiem que està glaçat  de tot el cos. No creiem oportú que segueixi patint. L’assistència ha funcionant per recollir-lo i seguir en cotxe.








La resta seguim. Parem a Rabé de las Calzadas, quan  portàvem uns 10 kms. Un petit bar de carretera ens aixopluguem. Entrem tremolant de fred. El Manel demana un cafè amb llet, cosa que no acostuma a fer, ni és del seu gust. Quedem estranyats, l’hi preguntem com és?, diu:

-       Es per escalfa’m  les mans.

Sabia idea, que vam  copiar, donant un excel·lent resultat. Sempre s’aprèn de les necessitats.

Anem seguint, ara no plou i comença a clarejar el sol, La resta de l’etapa és molt monòtona i avorrida de llargues i inacabables rectes, fins arribar a  Castrojériz, 


 

C




 

7/4/12

CASTROJERIZ – CARRION DE LOS CONDES

44 KMS

 

Després d’esmorzar i veure el fred que feia, la valenta ens diu que no està motivada per sortir. Ho fem l’avi, el Manel i el Pep

 

En el recés, s’acosta  un peregrí, amb un immens impermeable groc, xapurrejant espanyol ens diu:

-       Felicidades a estos dos campeones. Me  han recordado a mis dos hijos de similares edades. Importa que os fotografieis conmigo, para enviarles la foto.

Ens va dir que era indú, que estava fent el camino tot sencer.


Dos valents i un indú

Ara venia la baixada, que es projectava al nostre davant amb una recta interminable. Sembla que cau alguna volva de neu. Arranquem amb embranzida costa avall. Sembla que ja neva de valent,  ens quedem clavats al fang, les bicis encallades, les rodes no roden, els peus clavats fins els turmells, hem d’arrastrar-les com  podem, les mans gelades, el baf de la boca  glaçat sobre el buff, alguna llàgrima cau, però l’esperit dels nens es encomiable. Acaba el tram infernal, al voral d’un abeurador de bestiar, sense medià paraula agafo les bicis i les submergeixo a l’aigua per desenfangar-les. El dos mirant, encara no podien parlar, però la primera frase m’ha quedat gravada per sempre, el Manel diu:

-       Avui és el dia que ho he passat més be de la vida.  És una aventura de veritat.