BARCELONA - GIRONA - LLEIDA - TARRAGONA - BARCELONA
A Wikiloc estan detallades les estapes, per separat.
Etapes: Sortida de BARCELONA, Santa Maria de Palautordera, Girona, Rupit, Santa Maria de Merlès, Solsona, Artesa de Segre, LLEIDA, Ulldemolins, Montbrio del Camp, L'Arbós i BARCELONA
Després de la prèvia carregada de bicis i equipatges, dos
dies abans. Ens trobem, com sempre amb puntualitat britànica, ales 7,30, a
l’Estació de Sants, per agafar l’AVE fins a Lleida.
A les 9 arribem, on el Jordi ja tenia fet el desplegament de
bicis. Muntatge, fotos de rigor posada a punt de GPS i màquines.
Tir de sortida neutralitzada, amb cares somrients i
d’alegria (la meva no, decebuda, al veure tres ratlles de bateria, de les 10.
No hi ha marxa enrere, motor apagat i “a tirar del burro”)
El grup feia goig, anat resseguint el Riu Segre, al costat
de l’aigua i la Seu de Lleida expectant al
fons.
Deixem el riu i entrem de ple a l’horta, amb camps de
fruiters, no sense la bronca infundada d’un pagès, que no vol que passem per la
seva finca.
Després de passar pel Tossal del Pedró (8,5), entrem als
plans de secà, passant pel davant de l’històric Aeròdrom d’Alfés (11,2), que al
anar tan estirats, no ha parat ningú,.
Entrem a un divertit corriol d’un quilòmetre, entre l’únic
bosc de la zona, que va servir d’aperitiu dels 5 kms, que ens esperaven, també
de corriols oberts, amb alguns entrebancs, per creuar el riu Set, entre
maleses, que ens portaran a les portes de ASPA (22,7), amb el seu
imponent castell al davant.
Aquí vam tenir la
primera avaria mecànica, trencada de cadena, del que subscriu. Va funcionar la
eficiència de l’assistència, per poder continuar.
Per una zona de camins perduts, entre oliveres, de
puja-baixa, anem enllaçant pistes i corriols. El paisatge es típic garriguenc .
Fem ascensió sostinguda a la Serra Fosca, sempre dins la mateixa tònica, fins
arribar als peus de la Presa d’Albagés, immensa al nostre davant (37’6). Seguim
baixant entre trialeres per terrens de secà i plantacions d’ametllers, fins
trobar la furgoneta (km.40), amb el Jordi i un eixam de mosques, que tot i
molestar, ens van deixar fer l’avitualla.
Aquí al “burro” se l’hi han acabat les forces i les ratlles
de la bici. Desplegar el campament i acompanyar al Jordi fins al acabament de
l’etapa.
A partí d’aquí el relat es virtual i fet sobre el mapa i
escoltant les vicissituds dels que ho van fer, amb la incidència remarcable del
bi trencament de cadena del Salva , que s’ha volgut afegir a pagar el cava.
Seguint tota la vall de la Sisquella, s’arriba als voltants
de JUNCOSA (52) I al Coll del Duc.
En sentit ascendent, enllaçant pistes i camins entre camps
de conreu, arribarem a la carretera
(65). On uns han decidit seguir-la i els altres han anat fins al Coll de
les Vinyases (68) i fer el descens per el corriol pedregós de la Serra
de la Llena, amb ULLDEMOLINS als peus, on s´hi arribat després de
72,1 quilòmetres.
Ens allotgem a la Fonda Toldrà
ETAPA ULLDEMOLINS - MONTBRIO DEL CAMP
El matí es fresc, humit i la boira va rondejant al peu del Montsant.
Sortim del poble en un petit descens, per començar a pujar
les primeres estribacions de la serra, arribant als peus de l’Ermita de Santa
Magdalena (4). Seguim planejant entre boscos fins el Collet Roig, prop de
Albarca (7,5). On podem veure l’altra vessant i vistes panoràmiques sobre la
gran fondalada. Aprofitant el gran i majestuós decorat, per immortalitzar la
foto del grup.
Comença aquí, la zona més espectacular de la travessa, el
creuar els cingles fins l’Ermita de Sant Joan del Codolar (11). Els mòbils han
tret fum, retratant la majestuositat del tram
dels quasi 3,5 km que hem fet.
Una vegada reunits davant l’ermita, amb l’ermitana inclosa,
hem iniciat el descens, passant de llarg per Sant Joan Petit (11,8) i arribar a
CORNUDELLA DEL MONTSANT (15).
Resseguim una part del Pantà de Siurana, per enfilar-nos a
una pista asfaltada, de desnivells considerables, fins arribar al Serrat dels
Colls (20).
El descens es vertiginós per pistes pissarroses, típiques
del Priorat. A la fondalada creuem el riu Arbolí, davant el Molí del Racó.
Anem pujant entre un espès bosc, fins trobar un dels camins
ancestrals, que va de Reus a Cornudella, ara convertit amb corriol i conservant
petits empedrats originals.
Sortim a la carretera, que ens porta al Coll de l’Alforja
(25), on trobem la taula parada per reposar forces.
Seguim per un esplèndida pista i espectaculars vistes, fins
arribar a la Mare de Deu de Puigcerver (31,3). Iniciem el descens, passem pel
Collet dels Feixos (35,3), entre un bosc de molins eòlics i passar pel Coll de
la Teixeta (38). Entrem aquí a un camí poc fressat, que es converteix en un
divertit corriol fins al Coll Negre i la carretera (42,7).
Aquí el track virtual, s’endinsa dins les Pedreres de Foment
uns 500 metres i segueix per un camí cap el bosc. Nosaltres fidels sempre al
track, entrem com una exhalació al recinte prohibit, segons un cartell a
l’entrada. Quan ja estàvem enfilant el camí, dos vehicles a tot drap i amb les
botzines tipo sirena, ens barren el pas. !Alto, no pueden pasar, està prohibido
!, sense espantar-nos, dialoguem inicialment, parlem alt després, ara ja
cridem, ja discutim i si no marxem ...... Donem mitja volta amb la cua entre
cames, per on havíem vingut i sortim del recinte.
Reunió, algú més exaltat que altres. Replanifiquem la ruta i
el servei de navegació del grup, va trobar la sortida, al segon intent, per una
pista que ens va posar de nou dins el track.
Passem per DESSAIGÜES (48). Seguim cap el Pantà de
Riudecanyes, quasi buit. El voregem per arribar a RIUDECANYES (52).
Hem sortit del poble per un simpàtic corriol de passeig, que
no teníem previst, fins una pista
agrícola entre avellaners , que ens ha
dut directe al majestuós Hotel de les Termes de Montbrió (58).
Avui, tarda de banys i relaxació, per mitigar l’esforç del dia.
ETAPA MONTBRIO DEL CAMP - L'ARBOS
Ben relaxats, ens preparem per l’etapa d’avui.
He de remarcar que ha sigut la mes dificultosa de confeccionar,
en els 27 primers quilòmetres, es tenien que salvar i creuar 9 carreteres, 3
autovies, 2 autopistes, 2 vies de tren, 4 rius-rieres i 4 polígons industrials,
que miraculosament n’hem sortit ben parats.
Sortida pel Camí de les Vinyes, cimentat, fins VINYOLS
(4,2), després de creuar la riera de l’Alforja.
Anem seguint per similars camins, entre finques agrícoles,
creuant alguna carretera i ponts d’autopista fins VILA-SECA (15,5).
Creuem un polígon abandonat, salvem dos polígons més,
vorejant per un corriol que ens durà a creuar el riu Francolí, per un pont.
Entrem al nucli urbà de TARRAGONA (27’8), seguim tota
la Rambla, fins el balcó del Mediterrani, fent l’inevitable foto de rigor.
Refem la ruta altra vegada per la rambla, plaça Imperial
Tarraco i Avinguda de Roma, fins la llera del riu, on per un llarg corriol, ens
portarà al peu del Pont del Diable (Aqüeducte de Tarragona)(35). Parada i
empatx de fotos.
Seguim en sentit ascendent per un corriol típic
tarragoní i pedregós, enllaçant a una
pista fins la Urbanització Bonaire (38,4).
Anem alternant pistes amb algun corriol per arribar a la
Urbanització Bonaigua (42,4) i tot seguit a EL CATLLAR (44,5), amb el
seu imponent castell. A la sortida del poble trobem el Jordi amb les viandes
preparades, que ens esperava (45,1)
Una vegada repostats, emprenem la marxa. Als 500 metres
entrem en un estret corriol, entre matolls i bardisses, on hi hem deixat la
pell d’esgarrinxades i el Paco hi ha
deixat el canvi, tenint que abandonar i
tornar a la furgoneta.
Seguim alternant
camins i corriols pedregosos. Passem davant el Mas d’en Planes i el Masos
de Vespella. Iniciem aquí una sostinguda pujada d’uns 9 quilòmetres. El descens
es per uns tècnics corriols, que ens portaran a la pista que va a BONASTRE
(61,6). Fem una merescuda cervesa per emprendre l’últim tram del dia.
A la sortida, la
pista s’enfila de valent fins el quilòmetre 65,5), amb rampes que fan
tremolar les cames, sobre tot als mongeters. Però compensat amb un esplèndid
descens entre boscos, on el Jordi ha volgut baixar de la bici violentament,
fent un bon aterratge. Curat amb la pomada-ciment d’en Farrè. Ha quedat com
nou!
Passem per ALBINYANA (68,4) i LES PECES
(70,5).
Aprofitem per fer algun corriol herbós en pla i situar-nos
davant del Circuit Automobilístic de l’Arbornar a SANTA OLIVA (75,5) i
per pista ampla ens presentem a L’ARBÓS (81,8)
Ens allotgem al Hotel Don Pelayo, en el que som molt ben
rebuts per la Sra. Lourdes, que ens ha recordat els avatars, que vam passar fa
dos anys, al quedar-nos sense equipatges.
ETAPA L'ARBÓS - BARCELONA
El grup s’ha vist reduït, per l’abandó del Paco, que va
tornar a casa, degut l’avaria mecànica que va tenir d’ahir. Es una llàstima,
sobre tot per ser el primer viatge que feia amb nosaltres.
Per no ser menys, el Conrad s’ha quedat sense pastilles de
fre. Sortosament ningú tenia recanvis del seu model. El servei “d’enginyeria”
ha funcionat, dirigit pel Jordi Miret, han transformat unes “Shimano” amb unes “Avid”
.
La sortida es per carretera, per anar a trobar el Pantà de
Foix, que el resseguim pel corriol que el voreja, fins arribar a la pista (6,5)
que en sentit ascendent ens portarà al Coll de Romagosa (12,5), sobre
esplèndides vistes al Parc Natural del Foix.
Entrem a la Urbanització de Daltmar (13,3). Entrem aquí, a
un divertit corriol entre el bosc i en sentit descendent, que ens durà a
l’entrada del Parc Natural d’Olèrdola.
Seguim una pista pel Fondo de la Vall, fins trobar
l’encreuament de carreteres i rotonda a Sant Miquel d’Olèrdola (19,8)
Una forta pujada cimentada ens deixarà a la Urbanització de
Can Trabal. Anem carenant per piste4s la Serra de la Llampa, fins iniciar un
vertiginós descens, seguit de pujada fins a la Urbanització de Cal Mitjans
(32,5).
A la sortida del nucli, entrem a un dels corriols més
divertits de la travessa, d’uns 4,2 quilòmetres i seguir la pista que ens
deixarà al barri de l’Hospital d’Olesa de Bonesvalls, on fem l’últim
avituallament (39,7).
Per carretera i seguint la riera de Begues, anem a trobar el
GR-92, que ens durà entre camins, rieres
i algun corriolet a BEGUES (48,3).
Seguim entre camps i passant pel davant del Mas de les
Planes, fins trobar la transitada carretera de Gavà. Tenim que fer 1,5
quilòmetres en fila índia fins deixar-la. On ens esperava l’amic Ramón Nuez,
que ens ha acompanyat en el llarg descens per la Serra de Roca Galena i Coll de
Can Bori, fins arribar a SANT CLIMENT DE LLOBREGAT (59). Fem l’ultima
cervesa, quasi d’acomiadament del viatge.
Per carretera, pugem a l’Estret de Roques i posterior
descens per corriolets i pista, fins la Colònia Güell.
Creuem el riu Llobregat, passem per SANT JOAN DESPI i
anar a buscar el carril bici a SANT FELIU DE LLOBREGAT
L’Alex comença sentir que la llanta li toca al terra i ha
perdut el vent de la roda. Anem inflant fins la benzinera de SANT JUST
DEVERN, on els serveis d’assistència del grup han funcionat, tapant el forat
i poder seguir el carril, passant per ESPLUGUES DE LLOBREGAT i arribar
fins el Palau Reial de BARCELONA (80,2) Desnivell 1128
Arribada on ens esperava el Jordi Miret, familiars i amics
REFLEXIONS:
Al acabar el viatge, he de repetir el que vaig reflexionar a
la primera part:
He trobat quasi tots
els camins i coses imaginades al plantejar-lo, a més de moltes sorpreses
gratificants. Però el més important es que s’ha trobat el sentit de grup, que
amb l’esforç i col·laboració, s’han anat
salvant tots els obstacles.
Es podrien plasmar en aquest relat, infinitat de coses que
passen cada dia, que son difícils d’assimilar. No més he volgut recordar el
recorregut que s’ha fet, i que cadascú hi posi o pensi les vivències que ha tingut.
No hay comentarios:
Publicar un comentario